Disculpeu haver fet servir de ganxo el títol, en el sentit que la supremacia blanca al sistema escolar està present tant als centres escolars de Salou, com als de Mont-roig del Camp, Cambrils, Tarragona, Valls i/o qualsevol altre municipi dels Camp de Tarragona o de la resta de Catalunya.
El que si que varia probablement és el nombre de persones no blanques racialitzades que en formen part i, per tant, l’oportunitat per a reflexionar sobre si les escoles del nostre municipi generen discriminacions basades en la raça i els prejudicis envers les persones no blanques racialitzades que reprodueixen.
Acostumem a vincular supremacia blanca a extremismes, tipus Ku Klux Klan, però podem entendre aquesta també com una jerarquització atenent a criteris racials on la blanquitud estableix la normalitat i s’associa a valors i atributs positius enfront d’altres pejoratius aplicats a les persones no blanques racialitzades.
Salou es caracteritza per ser el segon municipi de Catalunya de més de 20.000 habitants (en té 31.000 hab.) amb una major percentatge de persones nascudes a l’estranger (un 39%) i l’únic de Catalunya que situa en primera posició a un col·lectiu d’origen subsaharià: el senegalès (habitualment negres).
Una situació que, en perspectiva històrica, s’inicia l’any 2000 i arriba fins a data d’avui. Una part important dels emigrants d’origen senegalès establerts a Salou arribaren fa més de dues dècades. Això l’ha convertit en una de les ciutats catalanes amb major presència de joves de la diàspora nascuts al Camp de Tarragona i Catalunya, molts dels quals ja superen en edat la vintena d’anys.
Ara bé, quin paper se’ls assigna a aquests joves nascuts a Salou en els imaginaris hegemònics de la ciutat? Quina és la seva visualització als mitjans i als canals de comunicació institucional (web, catàlegs d’activitats, publicitat, etc.)? Quin és el seu accés a posicions rellevants de decisió tant a l’esfera pública del municipi com al seu teixit empresarial? Quin és el seu protagonisme en el dinamisme del seu teixit associatiu?
La resposta és que la seva presencia en tots aquest àmbits és nul·la o anecdòtica. Les persones de la diàspora senegalesa s’associen gairebé exclusivament amb la immigració, així com la seva percepció continua sent bé com a beneficiaries de polítiques adreçades a afavorir la seva integració o bé es reifica i exotitza la seva presencia afavorint espais per a exhibir la seva diferencia cultural. També al sistema escolar!
Hi ha persones no blanques racialitzades, del Senegal i d’altres orígens, migrants i d’altres que no ho són (nascudes a Salou). Òbviament totes susceptibles de drets! Ara bé, a la reproducció de la supremacia blanca contribueix ( i molt) el continuar identificant com de fora a totes aquestes persones no blanques racialitzades, associant-les exclusivament amb la immigració (quelcom al que contribueixen inconscienment moltes organitzacions que lluiten per la justícia social i els drets dels col·lectius migrats ) i la proliferació creixent de discursos d’odi envers aquest col·lectiu.
A diferencia d’altres posicionaments més intel·lectuals, a COOPERACIÓ ACTIVA AL CAMP DE TARRAGONA abordem la lluita contra el racisme a partir de la nostra experiència quotidiana i preocupació i afectes pels i les nens i nens i joves de la diàspora senegalesa amb qui hem crescut la darrera dècada.
Ens dol i indigna la seva marginalització, el nul protagonisme a Salou que se’ls dona a les accions comunicatives institucionals (espais adreçats als joves, projecció cap a l’exterior dels centres escolars, etc.) i que evidencien aquest supremacisme blanc i prejudicis negatius envers ells i elles com a persones no blanques racialitzades.
A mode d’exemple, us fiquem el vídeo de presentació d’un dels dos centres escolars de Salou amb una major presencia de nens i nenes de la diàspora senegalesa, demanant-vos que feu un exercici d’empatia i us fiqueu en la pell d’un d’aquests nens o nenes afrodescendents que estudien en aquesta escola.
No qüestionem la feina dels mestres i equip directiu del centre en qüestió, ja que molts dels nens i nenes els hi tenen molta estima i els seus familiars ens ratifiquen l’interès mostrat per l’equip educatiu pels seus fills i filles. Estem segurs que no són males persones, ni ens interessa etiquetar-los com a racistes.
Ara bé, sí volem escenificar i evidenciar amb el vídeo com el sistema escolar si és racista (estableix jerarquies i atributs positius i negatius en funció del color de pell) i contribueix a reproduir per al conjunt de la societat salouenca prejudicis sobre els quals es sosté i reprodueix la supremacia blanca.
Video compartit de la pàgina web de l’Escola Santa Maria del Mar (Salou)
Hi ha implícitament unes expectatives que volen arribar a una demanda i en base a la qual es genera aquest producte narratiu. Entenem que el vídeo vol mostrar una escola d’èxit i atraure noves pre-inscripcions.
Ara bé, un dels trets distintius del centre és la seva diversitat racial i cultural. Tanmateix, apareixen 3 o 4 referències a persones no blanques racialitzades, totes als marges (literalment, a un cantó de la classe), com donant a entendre que hi ha la pertinent quota de diversitat en un context ampliament blanc (d’èxit, no associat a baix nivell escolar). L’única excepció la trobem en l’aparició d’una noia negra que esdevé protagonista en una de les escenes finals i la qual està sent ajudada a aprendre a llegir per un padrí de lectura blanc.
No ens enganyem, hi ha una tendència majoritària a associar persones no blanques racialitzades (especialment afrodescendents) i immigració en general amb baix nivell escolar, així que si volem ser atractius esborrem-les. Reprodueix l’escola aquest prejudici? Sí, totalment!
En conseqüència, les expectatives que té l’equip docent implicat en aquesta peça narrativa denoten que les persones no blanques racialitzades estan abocades al fracàs escolar? Les seves expectatives d’èxit no estan a la mateixa escala que si fossin blanques? Pot haver-hi la percepció que hi ha un baix nivell educatiu perquè està ple de negres? Els i les nenes no blanques racialitzades són les culpables? Baixen el nivell? O són les víctimes d’un sistema escolar que les condemna pel seu color de pell des de la seva entrada al mateix?
Es pot ser un centre escolar de referencia, alhora que solidari, amb quotes de persones negres i afavorint la seva civilització, a càrrec d’un igual (una mica més gran) blanc? La lluita contra la segregació escolar s’ha d’inspirar en el blanc salvador que estimula al o la negra a estudiar?
El centre escolar no es basa en el seu propi context, en l’experiència i relats autèntics d’una àmplia majoria dels seus i les seves usuàries que són nens i nenes no blanques racialitzades, sinó que les amaga, i tria només protagonistes blancs i els justos figurants afrodescendents per mostrar la vocació blanca civilitzadora que inverteix temps “extra” en educar-los.
Si això no és supremacia blanca, “que baje dios y lo vea”. Ara bé, el problema no són ni els mestres, ni l’equip directiu, ni la persona que ha fet el muntatge, sinó el conjunt d’un sistema de valors d’una societat clarament racista que utilitza la principal institució de reproducció de valors, com és l’escola, per perpetuar aquest supremacisme blanc i el racisme estructural envers els i les nenes no blanques racialitzades.
És feina de tothom assumir que tenim una escola racista, que els nostres fills i filles estan educades en prejudicis racistes i en són víctimes, així que tothom, agents escolars, administracions, pares i mares (blancs i persones no blanques racialitzades) hem de transformar el sistema per garantir una escola que afavoreixi la igualtat d’oportunitats per a tothom!!!
Aquesta demanda li vam transmetre a la regidora d’educació de l’Ajuntament de Salou, gràcies a la facilitació de la regidora de nova ciutadania i interculturalitat, i hem de dir que amb una bona receptivitat per part seva.
Volem ajudar a transformar l’escola i la societat, creiem en la professionalitat i bona intenció dels agents educatius, veiem imprescindible ficar la lluita antiracista a l’agenda política de Salou, i també necessitem que tots els pares i totes les mares dels centres escolars (no blanques racialitzades i blanques també) assumeixin com a seva aquesta lluita contra la desigualtat d’oportunitats que genera el racisme…
COOPERACIÓ ACTIVA 
Published by