10 anys fent codesenvolupament al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (III): Final de cicle dels primers programes implementats al Senegal (2018-21).


Amb la implementació, entre els anys 2014 i 2017, al Senegal dels programes d'”accés universal a l’assistència sanitària” i “millora de la qualitat educativa i lluita contra l’abandonament escolar” vam aconseguir tenir un impacte a escala local i regional més gran -en ser una entitat petita que tenim com a contraparts a entitats veïnals locals- del que inicialment ens havíem plantejat

Així, a partir de l’any 2018, comencem a treballar en l’àmbit sanitari per donar a conèixer aquesta experiència perquè d’altres entitats veïnals interessades puguin adoptar-lo, així com iniciem l’ampliació de l’equipament existent a Diawré Kouta per ajustar-nos als requisits que permetin que aquest deixi de ser una Casa de Santé (ambulatori) i passi a ser habilitat com a Poste de Santé (una mena de CAP).

Quan a l’àmbit educatiu engeguem les línies de treball previstes al Programa de lluita contra l’abandonament escolar fins a acabar la secundària (PLAS), com ara, el reforçament de les estructures escolars i comunitàries i la posada en marxa d’accions de sensibilització i vigilància per reduir la incidència de pràctiques com el matrimoni precoç o la realització de treball agro-ramader en horari escolar.

L’element clau en el desplegament d’aquests programes en l’àmbit sanitari i educatiu fou l’autoorganització de la societat civil i la creació d’espais de debat i decisió -tot treballant en xarxa amb les administracions implicades- que havien contribuït, més enllà de la posada en marxa d’un projecte concret, a legitimar entre la població el seu dret -en aquest cas- a l’accés a l’assistència sanitària i a l’educació.

Aquesta aproximació participativa des del desenvolupament comunitari, a més, contribueix a ajustar millor les accions a dur a terme a la percepció i les necessitats reals que té la població local i, alhora permet a les persones i entitats que s’involucren adquirir una expertesa -coneixement tècnic i de les polítiques públiques- que afavoreixen tant la reivindicació en la implementació dels programes estatals existents a la zona, com un desplegament més òptim -en existir una estructura organitzativa- d’aquests.

Ara bé, no havíem aconseguit replicar aquesta manera de fer al programa d’emprenedoria i sobirania alimentaria, amb una implementació més aviat feble tant pel que fa a aquesta auto-organització dels petits productors locals com a la implementació mateixa de projectes amb una veritable capacitat transformadora de l’entorn.

S’opta, en aquest context, per anar completant entre els anys 2018 i 2021 les accions previstes al PLAS -en l’àmbit educatiu- i transició vers un Poste de Santé- en l’àmbit sanitari-, així com es prioritza la posada en marxa de projectes en l’àmbit de l’emprenedoria i la sobirania alimentària i recerca de finançament per a aquests.

La Casa de Santé de l’APDDK  com a bona experiència i la transició vers un Poste de Sante.

En l’èxit del projecte sanitari, més important que la contractació mateixa de personal sanitari per a la Casa de Santé i la xarxa, fou que l’APDDK s’adones que el seu cost era una despesa que podien assumir, i també el fet que una entitat veïnal podia gestionar amb eficàcia un equipament sanitari i posar en marxa bbmecanismes -mútua, farmàcia, etc- adaptats a les necessitats de la població.

Una vegada la població s’acostuma a tenir un servei sanitari de proximitat li resulta difícil renunciar al mateix. L’èxit d’aquesta experiència veïnal va portar-nos a donar-la a conèixer a les poblacions veïnes, invitant-les a auto-organitzar-se i tenir un rol més proactiu -en aquest cas- en aquesta defensa del seu dret a una assistència sanitària.

La regió sanitària va recolzar aquesta iniciativa i -amb el suport de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona que ens facilità medicació- l’equip sanitari de l’APDDK, l’any 2018, va desplaçar-se a les poblacions dels voltants dels municipis de Touba Mboul i de Kaël per a donar a conèixer aquesta experiència.

Això suposa alhora una transició en l’evolució de la nostra entitat, ja que ara l’APDDK assumeix també -a banda l’organització de les accions i mobilització de la població- un pes més tècnic a totes les actuacions que es desenvolupen en aquest àmbit sanitari.

La disponibilitat de professionals sanitaris ben preparats i expertesa obtinguda en la gestió de l’equipament i serveis vinculats -mútua, farmàcia, etc- comporta que ja no siguin imprescindibles els equips sanitaris que la nostra entitat desplaçava al Senegal, encara que això sigui compatible amb una relació de col·laboració tècnica a l’hora de dissenyar i implementar campanyes concretes per millorar la situació sanitària de la zona.

D’altra banda, per obtenir més autonomia dins de l’estructura sanitària del Senegal i tenir un rol més actiu en accions de prevenció i salut comunitària, l’APDDK planteja que l’equipament deixi de ser una Casa de Santé -ambulatori- per a esdevenir Poste de Santé -una mena de CAP- que comporta també una major participació econòmica -retribució dels professionals i accés a equips- per part de l’estat.

Això implica construir un mur al voltant de tot l’equipament i afegir a l’actual mòdul on es realitza el servei d’atenció primària i matern-infantil quatre més -un espai independent per a maternitat i dos mòduls per al personal sanitari i la seva família- i, un cop acabat, aconseguir el vistiplau de les autoritats administratives.

En aquesta direcció, aconseguim que l’any 2018 l’Ajuntament de Touba Mboul faci una aportació econòmica per a construir el mur al voltant de l’equipament i, dins del marc de col·laboració de la Federació de cooperació Activa, que l’Ajuntament de Premià de Mar subvencioni una part de la construcció de l’habitatge per al personal sanitari.

S’arriba també a l’acord de traslladar el banc de cereals -a través d’una permuta i una indemnització- que estava dins dels límits del recinte sanitari per a reconvertir-lo en el mòdul de maternitat. Finalment, l’any 2019, s’inicien i s’acaben les obres d’aquest mòdul, encara que destinant-lo finalment a mòdul d’atenció primària i habilitant el mòdul existent on es feia aquesta exclusivament per atenció matern-infantil.

En disposar dels mòduls necessaris per demanar l’habilitació com a Poste de Santé, l’any 2020 es delimita tot el recinte marcant definitivament totes les àrees i duent a terme accions de paisatgisme per a donar-li a l’equipament un ambient més acollidor.

Autoritats administratives, al març de l’any 2021, visiten l’equipament i emeten un informe favorable perquè l’equipament esdevingui Poste de Santé el qual està actualment a l’espera de la seva publicació al BOE.

Respecte als altres dos equipaments que juntament amb el de Diawré Kouta formaven part de la xarxa, el de Keur Ma Diop també ha estat habilitat com a Poste de Santé -si bé resta pendent la construcció d’alguns dels mòduls que estableix la normativa estatal, la regió sanitària ha assignat personal al mateix- i a Diawé Sérère, amb una última aportació econòmica de l’Ajuntament municipal que, aquest mateix 2021, finalitzà la construcció de la nova Casa de Santé.

El municipi de Touba Mboul ha passat així de tenir un Poste de Santé -en un estat inicial deficient quan a manteniment de l’equip i disponibilitat de personal (no hi va haver matrona entre 2015 i 2017)- a existir-hi tres en l’actualitat.

S’han habilitat, a més, Cases de Santé en d’altres poblacions del municipi, el que permet disposar d’equipaments de proximitat i una ràtio de professionals sufients per a que -tal com està previst al Pla nacional de Salut del Senegal- desplaçant-se els professionals sanitaris a les Cases de Santé la població pugui ser atesa a les seves localitats.

Millora de la qualitat educativa i lluita contra l’abandonament escolar fins a acabar la secundària (2018-2021)-.

La posada en marxa del “Procés comunitari i participatiu per a reduir la incidència dels factors socioculturals en l’abandonament escolar en arribar a l’educació secundària a 15 nuclis rurals”, més enllà d’afavorir la disponibilitat d’un Pla Acció, va contribuir a reforçar una nova legitimitat on el dret a l’educació s’anteposa a alguns costums -els treballs domèstics i agroramaders de nens i nenes en horari escolar i el matrimoni precoç- que alimentaven aquesta sortida prematura de l’escola.

El procés anterior havia contribuït a remarcar la importància de continuar estudiant, acomplint els i les mestres un rol important com a motivadors de l’alumnat -enfront de la tendència entre els i les joves d’emigrar a les ciutats i/o a l’estranger- i promovent també entre les famílies una major receptivitat -enfront del clixé del jove no val o no vol estudiar- a intentar-ho.

Els mestres afirmen que únicament com a resultat del procés participatiu al següent curs -2017-18- ja s’observaven canvis i una reducció significativa de l’absentisme a primària, així com algunes iniciatives a secundària, com ara la creació de grups d’estudiants d’una mateixa població per – en comptes de l’opció més tradicional, que consistia en anar a viure a la capital de departament a casa d’algun familiar- anar en carro -una opció incòmoda però factible- a l’Institut de la capital de municipi.

Quan a la posada en marxa de les mesures previstes al Programa de lluita contra l’abandonament escolar fins a acabar la secundària (PLAS), la seva supervisió i implementació d’accions a dur a terme a cada curs, les havia de concretar un comitè departamental format per mestres, famílies i líders comunitaris.

Com a primera acció a executar es decidí -en ser quelcom previst al Pla nacional d’educació i no requerir recursos econòmics- que durant el curs 2017-2018 les 15 escoles que formaven part de la xarxa actualitzessin els seus governs escolars -unes estructures formades per mestres i alumes que s’ocupaven de la gestió de l’escola- i ajudessin també -quan existien- a la renovació de les AMPES i, de no ser el cas, contribuïssin a la seva creació en aquelles localitats que no hi havia.

S’havia d’implicar el màxim d’agents en aquella lluita contra l’abandonament escolar fins a acabar la secundària i, primer de tot, aquest compromis s’havia de fer explícit entre aquells que formaven part de l’entorn escolar i que havien de tenir un paper destacat en l’operativització de les accions a dur a terme.

Érem conscients que el context d’escassetat de recursos econòmics tenia també molta importància. Així que es va promoure la creació d’entitats veïnals que, més enllà del context escolar, acompanyessin processos de desenvolupament comunitari dins dels quals poguessin sorgir serveis i activitats que beneficiessin les escoles locals.

Una vegada creat aquest marc més ampli d’estructures comunitàries sensibles a aquesta lluita contra l’abandonament escolar es procedeix a actuar sobre algunes de les causes que més incideixen en aquest abandonament, com ara, el matrimoni precoç i la realització dins de l’horari escolar de tasques domèstiques i agroramaderes.

S’acorda, per al curs 2018-19, crear comitès de vigilància sobre aquestes dues problemàtiques dels quals formin part, a més de representants dels mestres i famílies de l’alumnat, personatges públics rellevants a escala local -imam, cap de poble, líders comunitaris, etc- amb influència sobre la comunitat i que facin valdre la importància de l’educació i nova legitimitat d’intentar que els i les joves romanguin el màxim temps possible al sistema escolar.

Durant el curs 2019-2020, amb l’objecte de millorar el nivell educatiu de l’alumant de primària, volíem impulsar un projecte ideat i posat en marxa per un mestre del departament que consisteix a fer com una mena de mentoria i/o apadrinament per part d’estudiants de secundària i, fins i tot universitaris, cap als més petits realitzant activitats conjuntes per millorar les seves competències durant períodes vacacionals.

Malgrat les limitacions que comporta el que aquests acompanyaments hagin de concentrar-se a períodes vacacionals, ja que la resta de l’any sovint els mentors es troben fora de la localitat estudiant, exerceixen de referents comunitaris positius per als i les joves que han d’aspirar a seguir els seus passos.

La situació creada per la pandèmia del COVID no va permetre ficar en marxa aquesta iniciativa durant aquests dos cursos, si bé estem treballant en la revisió d’aquest projecte per la seva implementació el curs 2021-22.

A través del reforçament de les estructures comunitàries i les sinergies que poden dur-se a terme amb altres projectes que -des del desenvolupament comunitari- impulsa la nostra entitat en l’àmbit sanitari i l’emprenedoria i sobirania alimentària, s’han de promoure millores de la qualitat de vida a la zona i el desenvolupament de serveis que contribueixin al fet que l’alumnat romangui al sistema escolar, així com a través dels processos participatius i campanyes posades en marxa s’actua explícitament sobre dimensions socioculturals -importància de l’educació acadèmica per sobre costums, com ara, el matrimoni escolar i treballs domèstics i agroramaders en horari escolar- i millorant les competències dels i les joves i motivant-los perquè continuïn els seus estudis més enllà de la primera etapa de primària.

El cooperativisme com a fórmula d’enfortiment del teixit productiu local, capitalització i adaptació als nous contextos globals: L’exemple de Touba Mboul.

El desplegament dels projectes en els àmbits sanitari i educatiu havia permès el reconeixement de l’APDDK com a actor regional, una manera de fer allunyada de l’assistencialisme i centrada en la mobilització de la població, així com ratificava el compromís de la nostra entitat amb la zona.

Ara bé, teníem pendent el desplegament d’un programa molt més ambiciós d’emprenedoria i sobirania alimentària que -des de l’autoorganització del sector- tingués un impacte significatiu en la millora de les condicions econòmiques i de vida a la zona.

A la pràctica, en l’àmbit de la dinamització socioeconòmica, havíem concretat només petites actuacions, com ara, la posada en marxa d’una escola-taller tèxtil, una granja avícola i un petit fons per afavorir microcrèdit a famílies per a la compra de bestiar d’engreix.

Coincidint amb l’interès del CREAF-UAB per implementar projectes a la zona – inicialment de protecció de la biodiversitat i, en descriure més en detall la zona, també d’acompanyament i assessorament en la restauració del sòl, augment de la productivitat i diversificació de l’agricultura local- es prioritza la presentació de subvencions en aquest àmbit agroramader, presentant l’any 2017 a la convocatòria de l’ACCD el projecte Procés comunitari i participatiu a Touba Mboul per lluitar contra la pobresa i afavorir la sobirania alimentària, que -tot i superar el mínim de puntuació tècnica requerida- aquesta vegada no fou seleccionat en haver-se esgotat la dotació econòmica.

El disseny del projecte, malgrat això, ens havia permès acordar amb les administracions locals i regional i entitats de joves de la zona l’orientació de les primeres accions a desenvolupar.

La recerca de finançament, això no obstant, es complicà en perdre l’opció de poder accedir a algunes de les convocatòries -l’ACCD estableix un mínim a pressupostar de 100.000 euros per projecte- a les quals havíem concursat i desaparèixer la convocatòria també de l’ACCD per a entitas de les comarques de Lleida, Girona i Tarragona, la qual es vehicula a través de coordinadores provincials a Lleida i Girona. Les entitats de Tarragona, en no disposar de coordinadora – i no tenir interès les entitats amb CIF de fora Tarragona en que les entitats locals tinguem l’opció de crèixer- no podem optar a aquests fons.

A la recerca d’alternatives, la convocatòria de subvencions de l’Ajuntament de Tarragona es converteix en l’única font d’accés a recursos de cara a projectes de més impacte, encara que hem de competir amb entitats amb molt més pressupost i muscle administratiu per accedir a aquests ajuts.

Atenent això, ens reunim l’any 2018 amb la contrapart i entitats col·laboradores per retocar i adaptar a aquesta convocatòria el projecte presentat a la convocatòria de l’any anterior a l’ACCD. Aquest es presenta finalment a la convocatòria de cooperació internacional del 2019 de l’Ajuntament de Tarragona i aconseguim el finançament.

Al projecte a implementar les entitats implicades promovem un procés de reflexió i acció comunitària entre la població que afavoreixi la seva adaptació innovant i definint línies d’acció estratègiques a treballar els pròxims 5 anys, facilitat la seva autoorganització per augmentar la seva operativitat de cara a millorar la seva productivitat i accés a crèdit per a dur a terme les inversions necessàries.

La cristal·lització d’aquest procés fou la creació de 8 GIE locals (unitats de producció) unides en xarxa a través d’una societat cooperativa que agrupa a més de 500 persones del municipi de Touba Mboul i la definició d’un marc de col·laboració estable entre la cooperativa i famílies que en formen part i els diferents agents especialitzats en l’agricultura de l’administració local, departamental i regional que, a través d’aquesta estructura cooperativa, asseguren que arribin i tinguin un major impacte alguns programes governamentals previstos, principalment, per a la millora de la productivitat del cacauet.

El projecte naixia d’un consens generalitzat entre els actors locals, principalment entre els joves que van ser els seus promotors inicials a través de les entitats que els i les agrupaven, que veien necessari introduir canvis en les activitats agropecuàries de la zona, donat el baix rendiment dels cultius tradicionals a causa de l’esgotament de la terra –manca de fertilització i repòs de la terra- i agreujament dels condicionants climàtics, amb una concentració de pluges en un període més breu, i la inexistència de gairebé activitat econòmica durant l’estació seca.

El plantejament inicial era trobar alternatives al camp perquè els i les joves no haguessin de marxar fora. D’acord amb això, entitats de joves –amb la coordinació de l’APDDK- van dinamitzar la seva posada en marxa, difonent els objectius que es perseguien entre la població, implicant joves en accions de capacitació per millorar les seves competències i liderant un procés de reflexió i recerca de transformacions dins el sector que permetés millorar la situació.

L’èxit inicial va ser parcial, ja que si bé hi ha joves que aposten per l’agricultura, entre el gruix dels i les joves amb més preparació s’opta per altres oficis. A això es sumà l’escepticisme inicial de la població general fruit d’una molt marcada pobresa de la població local i feble capacitat de capitalització amb rendiments agro-ramaders en minva, així com propostes de partida massa utòpiques –grans explotacions de regadiu- que difícilment es podien portar a terme sense una inversió de capital molt important de la que no es disposa.

Amb tot, el procés participatiu permet un coneixement més detallat de la situació a la zona, alhora que valorar de manera més realista allò que és i no és possible fer. Malauradament trencant sovint amb sortides fàcils, però alhora definint clarament allò que es pot millorar i, a poc a poc, a mesura que la cooperativa va creixent, donant l’opció a provar d’altres alternatives, especialment a l’estació seca.

La implicació dels tècnics del ministeri ha estat fonamental, més que pels seus coneixements agronòmics en si mateix, perquè ha contribuït a remarcar que el projecte era una oportunitat molt important per a una millor organització dels petits productors i l’accés a programes governamentals de difícil aplicabilitat per motius pressupostaris i d’accessibilitat a les petites explotacions.

Alhora, aquest gir vers “millorar allò que tenim” i el suport governamental ha atret un segment de mitjana edat –que ja han fet del camp la seva opció de futur i tenen allà la seva família- que veu en les propostes que es fan una millora notable de la situació actual; accés a llavors en condicions més avantatjoses, opció de millorar la fertilitat de la terra i el rendiment de les seves explotacions, diversificació de les fonts d’ingressos durant l’estació seca, etc.

El resultat ha estat una demanda per part de la majoria de pobles de l’entorn de sumar-se a la societat cooperativa a través de la creació d’unitats de producció local (GIE). Així, a més dels vuit GIE existents actualment i 500 membres que aporten a la societat cooperativa, hi ha unes altres deu poblacions dels municipis de Touba Mboul i Ndiomane que volen constituir també un GIE i afegir-se a la cooperativa, el que suposaria unes 1000 persones sòcies més.

Això converteix a la societat cooperativa de Touba Mboul en la més gran de la regió de Diourbel, fet que simplifica i assegura l’aplicabilitat i major impacte dels programes governamentals, alhora que garanteix la capitalització mínima i volum d’activitat necessària per accedir a crèdit i re-invertir en d’altres millores i diversificació de la producció.

Davant això, en aquesta edició 2021 vam presentar un nou projecte a l’Ajuntament de Tarragona que vol replicar de manera abreujada aquest procés de dinamització i auto-organització de les explotacions familiars a escala del districte de Kaël, incorporant poblacions dels municipis de Kaël i Ndioumane, donant-li a aquesta estructura organitzativa una escala regional.

Es pretén també, amb la posada en marxa d’aquesta mena de fase II, reforçar la cooperació i vincles establerts amb les administracions locals i regionals amb competències en matèria agrícola per augmentar l’impacte dels programes governamentals a la zona i contribuir així a una millora global de la productivitat i rendibilitat de les activitats agro-ramaderes principals a l’estació de pluges.

Aquestes millores en les activitats de l’estació de pluges, tanmateix, són insuficients per garantir els ingressos suficients per viure sense dificultats la resta de l’any. A més, en estar la seva comercialització a càrrec del cap de família (home més gran de la casa) té poca incidència –més enllà del seu impacte en la millora de les condicions de l’economia domèstica- sobre els i les joves i dones, que queden relegats a la realització d’activitats molt complementàries o es veuen forçats a immigrar.

Ara bé, la disponibilitat d’una estructura organitzativa tan gran i treball en xarxa amb les administracions afavoreix la implementació d’altres accions que puguin anar desplegant-se poc a poc i, alhora que contribuir a una diversificació de les fonts d’ingressos al llarg de tot l’any, adreçar-se a aquests segments de població per augmentar el seu pes en l’economia domèstica i local.

L’opció triada en el marc del debat i accions previstes als Plans estratègics consisteix en la posada en marxa d’explotacions agro-ramaderes durant l’estació seca que garanteixen durant la mateixa ingressos i, alhora, una major participació dels i les joves i dones -en tant que persones sòcies i d’acord amb la rellevància de les activitats que realitzen- en la gestió de la societat cooperativa.

Tenint en compte els condicionants ambientals de la zona i fonaments agronòmics s’ha acordat posar en marxa una explotació d’horticultura –amb l’albergínia i les tomates com a principals productes- i una altra d’engreix de boví destinades principalment -aprofitant la proximitat de ciutats com Mbacke i Touba- al mercat local i regional que serveixin de referent a la resta d’unitats locals de producció (GIE).

Així, durant aquest hivern 2021-22 s’acondicionaran aquestes explotacions i es capacitarà a Grups de Treball vinculats als 8 GIE existents en aspecbtes vinculats a la producció i gestió pràctica d’aquestes explotacions agro-ramaderes, les quals – coincidint amb l’activació de les activitats triades- han d’estar operatives durant la primavera.

Educació pel desenvolupament: Repensar Àfrica i globalitzar la justícia social-.

Vist en perspectiva, més que canvis significatius, el que ens trobem és que entre 2018 i 2020 es consoliden -des d’una lectura bastant pragmàtica d’allò que anem trobant- les línies de treball posades en marxa quatre anys abans en l’àmbit de l’educació pel desenvolupament.

En l’àmbit del dret d’asil i el refugi, entre 2018 i 2020, mantenim els grups de treball que havíem posat en marxa -en el marc del projecte Catalunya amb el dret internacional, el dret d’asil una garantia per a tothom- l’any 2016 a la Terra Alta i al Tarragonès.

Posem en marxa l’any 2017 el projecte Terra Alta, Terra d’Acollida amb el qual s’aconsegueix una àmplia xarxa a escala comarcal que dona com a fruit l’acollida de les primeres persones refugiades a la comarca i -a través de la creació de la taula per a l’acollida de persones refugiades- una forta implicació de les administracions comarcals que comporta també que el comitè per l’acollida de les persones refugiades de la GENCAT imparteixi l’any 2019 l’única acció de mentoria de les Terres de l’Ebre a Gandesa, capital de la Terra Alta.

Al Tarragonès, des del voluntariat, mantenim l’acompanyament a famílies de persones refugiades en el seu procés d’inclusió social i inserció laboral i ampliem aquest suport als seus familiars arribats -en aquests dos darrers anys- a través d’extensió familiar al Camp de Tarragona.

Quan al col·lectiu immigrant, front l’èmfasi inial que havíem ficat sobre aquest -en tant que persones vingudes d’un altre país i context sociocultural- i la seva inclusió social, ara focalitzem més l’atenció -a través de l’ús de termes, com ara, diàspora i afro descendents- en els seus fills i les seves filles.

Amb el terme diàspora, així, més que descriure als membres que tenen un mateix origen i la seva dispersió pel món, quelcom que accentua la seva naturalesa forànea en el cas de persones d’origen immigrant, intentem fer valdre la diferència -les aportacions de la cultura parental- com a actiu identitari des del qual aporten -com a senegalesos, musulmans, afrodescendents, etc- al seu entorn social i cultural i es senten vinculats a aquests.

Creem espais de treball i reflexió per debatre sobre els estereotips que comporta el ser negre, africà o musulmà i, arran aquests identificar possibles discriminacions d’arrel racista, xenòfoba o islamòfoba que hagin patit o puguin donar-se a Salou i el Camp de Tarragona.

Aquest seria el cas de l’espai Africanitz’ART al qual, a través de l’activisme i l’ús de llenguatges artístics, s’intenta liderar -tot posant en valor l’orgull de pertànyer a la diàspora i èmfasi positiu en la cultura parental- la lluita per la construcció d’una ciutat i cultura solidària lliures de xenofòbia, racisme i islamofòbia.

Quan a l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, front l’èmfasi inicial en qüestionar l’enfocament paternalista i assistencialista del tipus de cooperació que acostuma a implementar-se a l’Àfrica i necessitat de promoure una altra manera de fer més respectuosa i simètrica, els darrers anys hem anat assumint un to més crític des del qual -en defensa de la creativitat local- denunciar com els paradigmes des dels quals la cooperació al desenvolupament cerca la seva legitimació sovint no són més que un instrument per a exportar a altres contexts socioculturals noves formes de dominació, d’hegemonia cultural.

Als primers tallers que organitzaren per parlar d’Àfrica i el Senegal exemplificàvem -a través dels nostres projectes- la creativitat i recerca de solucions de les nostres contraparts senegaleses als reptes socials, com ara, l’accés universal a l’educació i l’assistència sanitària, millora de les condicions laborals, etc., com a mirada alternativa front una mena de reïficació de la pobresa a l’Àfrica i accions internacionals per salvar-la de la fam i d’altres catàstrofes.

La paradoxa, això no obstant, és que alhora que les grans empreses de la cooperació reprodueixen aquesta mirada catastrofista d’Àfrica, se les afavoreix en l’accés a ajuts públics teòricament enfocats -servint-se de nous paradigmes hegemònics com ara l’agenda 2030- a l’apoderament de la població local i incidència de les seves propostes a les agendes públiques d’aquests països.

Allunyant-nos d’aquesta visió pesimista, als nostres projectes i accions de sensibilització sobre Àfrica al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, fiquem al centre la defensa dels drets socials i les respostes locals que -front aquestes temptatives colonitzadores i en l’actual context de globalització- es donen al Senegal i l’Àfrica per a garantir-los.

Un exemple, atenint-nos al pes que aquests dos darrers anys ha adquirit en les nostres líniees de intervenció, sería la presentació de cooperativisme com alternativa a la irrupció d’un nou relat que -instrumentalitzant l’argumentari i conceptes de l’agenda 2030- aposta per la modernització de l’agricultura afavorint l’entrada de multinacionals i grups inversors estrangers, cultius adreçats prioritàriament a l’exportació i reduint als i les productors a mà d’obra barata.

Enfront d’aquesta ideologia de la modernització que deixa el futur de l’agricultura de les zones rurals del Senegal en mans -encara que aquells que ho promouen es declarin panafricanistes- del gran capital estranger, s’al·ludeix a la necessitat d’una major i millor autoorganització dels petits productors entorn al model cooperativista, dins del qual diversificar i augmentar la productivitat de les seves explotacons sense renunciar a perdre la seva capacitat de decisió, alhora que -adreçant prioritàriament la seva producció als mercats locals- contribuir, ara si de veritat, a la seguretat i sobirania alimentaria.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s