Cada any, amb motiu del dia de la consciencia negra que es commemora el 20 de novembre, fem un taller setmanal monogràfic destinat a nens i nenes dels nostres espais sobre algun activista afrodescendent dels drets humans triat pel valors que aporta a la humanitat en el seu conjunt.
Les dues darreres edicions les vam dedicar a Rosa Parks i a Steve Biko. Enguany aprofundirem en la figura de Wangari Maathai. Una dona nascuda a Kènia l’any 1940, catedràtica de biologia, a la qual van otorgà el premi nobel de la pau l’any 2004 pel compromís i determinació amb la qual lluità contra la deforestació, la pobresa i l’opressió política.
Va fundar el moviment «Cinturó Verd» el qual va plantar 30 milions d’arbres a Kenia, així com a d’altres llocs d’Àfrica Oriental, gairebé tot a mans de dones. A més de la seva vessant ecològica, el moviment va implicar-se tambe activament en la lluita pels drets humans i la democràcia a Kenia.
Símbol d’un activisme feminista i ecologista militant anteposà i inspira -front el racionalisme il·lustrat i capitalisme que en el seu si engendrà i ens governa- una altra visió del món guiada pels vincles que ens uneixen al planeta i al seu destí i la revisió del llegat de les cultures africanes i codificació en aquestes del respecte cap a la natura.
Una de les moltes frases celebres que pronuncià Wangari i amb la qual volia s’ interpretés la seva obra va ser que ”la essència del meu treball està continguda en el símbol d’un arbre. Crec que la natura uneix a les cultures del món”.
Habitualment es destaca la vessant d’activista ecologista de Wangari, però no hem d’oblidar que va ser perseguida i represaliada per dona –perdent la seva plaça de professora d’universitat- i colpejada i ficada a la presó per la seva lluita en defensa dels drets humans i la democràcia.
Va desobeir en un moment on no es podia desobeir per a fer allò correcte. Wangari li deia a les dones que la repressió a la qual eren sotmeses no era només per plantar arbres, sinó perquè sembraven idees. S’organitzaven i els donaven motius per a defensar els seus drets com a dones i mediambientals.
Defensava una nova ètica més empàtica amb el conjunt de la família humana i el planeta que, ara més que mai, és necessari ficar en valor davant l’amenaça un cop més que l’acció de l’home representa per a la supervivència del planeta, la diversitat cultural i dignitat de la humanitat mateixa.
En recollir el premi nobel donava a entendre que el seu reconeixement era també un pas envers la necessitat d’avançar cap a un nou nivell de consciència i ètica moral.
Les activitats que destrueixen el medi ambient i la societat continuen i aquest reconeixement posava en valor l’any 2004 un tema tan crític com el seu vincle amb la democràcia i la pau.
Wangari, digué coses molt interessants però fou, principalment, una activista que predicà amb el seu exemple. La seva obra ens invita de deixar de parlar, arremangar-nos i ficar-nos mans i cos a actuar per a comenci a arrelar aquesta ètica que, en comptes de preocupar-se per la supervivència d’una normalitat narcisista i assassina, contribueixi a harmonitzar el nostre vincle amb la natura i els altres.
Així que… anem-hi:
“Fins que no facis un forat, plantis un arbre, el reguis i el facis sobreviure, no has fet res. Només estàs parlant”. (Wangari Maathai, Kènia, 1940-2011)
COOPERACIÓ ACTIVA 
Published by