Tornem-hi!: Cooperar al Senegal des de les comarques tarragonines -.

1.1. Algunes xifres sobre el pes de la cooperació Catalana al Senegal-.

Els vincles de cooperació entre Catalunya i el Senegal, tant a través d’entitats de la societat civil com de les administracions locals i governamentals, tenen una de les trajectòries històriques més amples i esteses al conjunt del territori català.

Atenint-nos a les dades per al període 2019-2021 de l’Observatori de Cooperació Municipalista, 49 municipis catalans han finançat per un valor total de 3.111 172 d’euros algun projecte al Senegal els tres darrers anys. Darrere del Senegal anirien Nicaragua amb 34 ens locals i un import total de 889592 euros i Colòmbia, que amb el suport de 26 ajuntaments és el que rep (amb 4.367396 euros) més finançament.

El Senegal és un país prioritari de la cooperació catalana des de l’any 2003, remuntant-se les accions de cooperació al desenvolupament entre Catalunya i el Senegal més d’una dècada abans que la democràcia arribés a l’estat espanyol, primer de la mà d’organitzacions de l’església catòlica i més tard d’entitats de la diàspora Senegalesa.

A aquesta important presència en l’àmbit municipal d’entitats de la diàspora senegalesa, s’afegeixen d’altres contribucions de l’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament (ACCD) i el departament de Cooperació de la Generalitat de Catalunya que – a través d’altres ONGDs habitualment no vinculades a la diàspora senegalesa- sumaven 1,1 milions d’Euros l’any 2021, xifra que pujaria fins als 5,7 milions d’euros si agafem com a referència l’import total de les accions finançades entre 2015 i 2021.

La majoria d’aquest Ajut oficial al desenvolupament se’n va a les regions del sud del Senegal (a l’àrea de Cassamance), doncs aquestes agrupen bona part dels membres de la diàspora Senegalesa que s’han instal·lat a Catalunya, principalment, als municipis de les províncies de Barcelona, Girona i Lleida.

Ara bé, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre seríem una excepció, ja que en el primer cas la majoria dels membres de la diàspora provenen de les regions centrals del Senegal i en el cas de les Terres de l’Ebre de l’àrea Nord, limítrof amb Mauritània, entorn de la regió de Saint Louis.

Aquesta diferència geogràfica es tradueix també en importants contrastos respecte a la predominança ètnica i cultural. Així mentre que a l’àrea sud del Senegal i entre la diàspora senegalesa a l’àrea de Barcelona, Girona i Lleida hi prevalen les ètnies Mandinga i Fular, en el cas del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la majoria pertanyen a l’ètnia wòlof i Sérère.

Aquestes diferències geogràfiques i ètniques, alhora, tradicionalment han influït en les problemàtiques sobre les quals s’actua. L’exemple més notable seria el de la mutilació genital femenina, amb una incidència molt alta a les regions del sud i gairebé inexistent a les regions centrals.

Les característiques climàtiques també presenten diferències notables, el que influeix en el paisatge, cultius i percepció de l’entorn, mentre entrant ara en l’àmbit de les relacions de gènere, les particularitats de cada ètnia d’igual manera influeixen també en els rols atribuïts a homes i dones.

Dit això, i per entrar en matèria, a poc a poc s’ha anat naturalitzant que parlar de cooperació entre Catalunya i el Senegal era fer-lo amb les regions del Sud i les ètnies que hi habiten allà, reforçant l’AOD catalana econòmicament aquests vincles i, òbviament sense premeditació, donant l’esquena a les àrees i realitats sobre les quals treballava la diàspora senegalesa del sud de Catalunya.

1.2. Xarxa de perímetres agrícoles a les regions del centre i el nord del Senegal-.

En anteriors escrits hem reivindicat aquestes diferències i trajectòria històrica de la diàspora senegalesa del Camp de Tarragona respecte a la de la resta de Catalunya, per fer valdre que aquí també feia molts anys que duem a terme accions de cooperació al Senegal, malgrat l’escàs suport institucional rebut.

Em destacaven la concentració del col·lectiu entorn dels municipis de la costa Daurada, principalment Salou que durant molts anys ha estat la població que concentrava més persones d’aquest origen al conjunt de Catalunya, així com la importància de l’autofinançament a l’hora d’impulsar aquestes accions de cooperació, en contrast amb el suport que d’altres entitats de la diàspora rebien de les administracions locals en altres províncies.

Ara, lluny de reivindicar les especificats de la diàspora senegalesa de les comarques tarragonines, volem fixar-nos en el que s’ha fet al Sud del Senegal des de Catalunya i aprendre d’aquestes experiències a l’hora d’implementar projectes a les regions del centre i el nord del Senegal.

En aquest sentit, hem ampliat l’abast territorial que cobreix la nostra entitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre obrint delegacions a Valls, Reus, Cambrils, Montblanc i Tortosa i, vinculat a aquestes poblacions, creat nous grups de treball que actuen en altres zones del Senegal (de les regions del centre-nord del país) a les que encara no teníem presència.

Els àmbits sobre els quals treballem, dins de l’enfocament de Gènere i basat en drets humans, són els tres en els quals Cooperació Activa al Camp de Tarragona disposa d’experiència, com serien l’accés universal a l’assistència sanitària i l’educació i l’emprenedoria i diversificació de les fonts d’ingressos al món rural.

A l’hora de consensuar un primer eix sobre el qual treballar en xarxa també al Senegal, l’opció triada per àmplia majoria ha estat la d’afavorir la millora del sector agropecuari, contribuint a una major sobirania alimentària, ocupació i major pes en l’economia domèstica i local de les dones.

A prendre aquesta decisió ha contribuït molt el suport rebut al 2019 i el 2021 de l’Ajuntament de Tarragona per impulsar accions de foment del cooperativisme al districte de Kaël i, com a model inspirador, la xarxa de perímetres agrícoles que impulsa al Sud del Senegal el Fons de Cooperació Català al desenvolupament, juntament amb altres agents com l’ACCD i la Diputació de Barcelona, el qual vam tenir el privilegi de conèixer de la mà dels tècnics del FCCD en Joan Ribas (Responsable d’Àfrica, Mediterrània i Àsia) i Núria Francolí, en una xerrada que ens oferiren al mes de desembre del 2022.

Òbviament, és més una declaració d’intencions que una fita assolible a curt termini, pel volum d’ingressos que requereix implementar una xarxa de les dimensions que té la que hi ha present a Cassamance, com els llocs de feina i beneficis que genera. Ara bé, com a referent ens serveix per començar a construir ja aquest 2023 una sèrie de nodes en aquestes regions del centre i nord del Senegal.

El context del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és molt diferent del de la resta de Catalunya, també quant a suport institucional i econòmic als projectes de cooperació. Únicament hi ha 3 municipis al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que financen accions de cooperació, com serien Tarragona, Cambrils i Reus.

Tant Tarragona com Cambrils estarien entre els 49 ens locals que han finançat els dos últims anys projectes al Senegal, si bé el primer és l’únic ens local de les comarques tarragonines que destina un pressupost significatiu (480.000 euros) a fer cooperació al desenvolupament.

Ara bé, creiem que aquestes sinergies creades entre els diferents agents institucionals de la cooperació catalana i les entitats són difícilment reproduïbles a escala del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Així, mentre nombrosos ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona financen la construcció d’hortes comunitàries a través de petites entitats locals, les quals poden sumar-se a la xarxa i rebre un altre suport més de capacitació, organització i gestió d’altres contraparts i actors significatius de la cooperació Catalana, com ara, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona, a les comarques tarragonines l’opció de finançament o bé és molt petit, entorn dels 2000 euros a Cambrils o Reus enfront dels 20.000 euros que reben sovint d’altres ajuntaments de la resta de catalunya per a construir una horta, o bé per accedir a volums més significatius de recursos hem d’abordar temes d’incidència, capacitació, organització i/o gestió, més difícils de concretar -sense la prèvia construcció d’infraestructures- en accions d’impacte sobre la població.

No obstant això, insistim. Activar explotacions requereix una important aportació de recursos propis dels membres de la nostra organització, que a manca d’alternatives haurem de continuar aportant. Hem d’aprofundir així amb les arrels del codesenvolupament, ajuntant diners per enviar en origen per fer aquestes explotacions, tot accedint a petites aportacions locals que contribueixen a aquesta dimensió clàssica (la del totxo i l’obra) de la cooperació .

Alhora cerquem també accedir als recursos que ens ajudin a coordinar i endreçar aquesta cooperació i treball en xarxa supra-regional, afavorint la visibilització del que fem i negociant un major suport de les administracions regionals senegaleses, així com (en el sentit del projecte original del Fons Català de Cooperació al desenvolupament) potenciant accions mancomunades de capacitació que permetin l’optimització d’aquestes explotacions i contribueixin a l’apoderament de les dones.

També és cert que veiem amb certa perplexitat aquesta paradoxa entre una cooperació local de tall més clàssic i adreçada a accions concretes, finançada pel món local i en clau totxo, i una altra aparentment més sofisticada i amb camps semàntics propis que, tot sovint infamant aquesta cooperació que fan les petites entitats locals i la rellevància de les accions concretes que impulsen, emfatitza en aspectes més organitzatius i de xarxa -governança i societat civil- per fer bandera de la cooperació catalana al Senegal: “díficilment podria abordar-se aquesta també necessària capacitació i suport a la xarxa sense explotacions i dones que hi treballessin”.

Dit això, creiem que el model català és exemplar quant a resultats i projecció de les seves accions al Senegal, tot i aquestes contradiccions respecte a la imatge que vol donar de si mateixa. Per això, servint-nos d’aquesta experiència i vinculant diferents àrees de les regions centre-nord del Senegal als nous grups de treball, aquest 2023 començarem a teixir des de poblacions com Tarragona, Salou, Cambrils, Reus, Valls o Tortosa -tot i les limitacions de finançament- aquesta xarxa de perímetres agrícoles del centre-nord del Senegal.

De cara al futur immediat, creiem que la irrupció de la Xarxa de cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya contribuirà a reivindicar la cooperació municipalista i a l’aparició de més actors de cooperació a les comarques tarragonines, afavorint el suport a petites entitats locals com la nostra i d’altres de la diàspora senegalesa i a la implementació d’aquesta mena de projectes, alhora que a fomentar el treball en xarxa i creació de relats propis, apegats a les expectatives i experiències que vivim les entitats del territori.