Jornada per “Compartir experiències de foment del cooperativisme i sobirania alimentària entre entitats de la diàspora senegalesa”-.

Aquest dimecres 30 de novembre vam dur a terme la primera sessió, de les tres previstes, de la Jornada “Compartint experiències de foment del cooperativisme i sobirania alimentària entre entitats de la diàspora senegalesa”. 

A aquesta, d’una banda, el tècnic de Cooperació Activa va descriure les accions implementades per Cooperació Activa al districte de Kaël en l’àmbit del desenvolupament agropastoral i també va obrir un debat entorn als avantatges i desavantatges de replicar l’enfocament comunitari i de transversalitat de gènere del projecte aplicat allà a d’altres zones on hem constituit recentment grups de treball.

D’altra banda, Jordi Vidiella, delegat a la Terra Alta de Cooperció Activa i promotor de l’agroecologia regenerativa en aquesta comarca, va proposar vàries opcions a estudiar per tal d’establir aliances entre la nostra entitat i actors de les comarques Tarragonines que amb la seva expertesa poden ajudar a la consolidació de les accions de foment del cooperativisme engegades al Senegal.

I.(2019-2022): Quatre anys d’implementació de projectes agropecuaris al Senegal-.  

Des de 2019 Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre implementa -amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona- un projecte de foment del cooperativisme al districte de Kaël.

A la primera etapa, entre 2019 i 2020, promogueren un procés de dinamització comunitària a 8 poblacions arran del qual es va elaborar un Pla local de desenvolupament estratègic i es va constituir a cadascun d’aquests nuclis un GIE (unitat de producció local) units en xarxa a través d’una societat cooperativa.

Al Pla s’estableixen dos eixos de treball adreçats al conjunt de la comunitat. Per a l’estació de pluges, s’activen programes per a disposar de llavors més resilients al canvi climàtic i vehicular accions per a regenerar la terra, doncs la utilització de llavors de mala qualitat comporta collites dolentes i empemta a cultivar any rere any el màxim de terra, retroalimentant un procés de degradació i esgotament de la terra, mentre que per a l’estació seca, en no haver-hi pràcticament cap activitat econòmica, es posen en marxa explotacions d’horticultura i ramaderia semiintensiva per contribuir a crear ocupació i evitar que els joves hagin de marxar fora a l’hivern a la recerca de feina per ajudar a l’economia familiar.

En una segona etapa, entre 2021 i 2022, vam estendre aquest procés a 10 nuclis més, arribant a 18 poblacions i superant el nombre de 1000 membres de la societat cooperativa, la més gran de la regió, alhora que es posaven en marxa les primeres explotacions productives a 4 dels vuit GIE de la primera etapa.

A més de l’estructura organitzacional formada per GIE units en xarxa a la societat cooperativa, s’han constituït en els dos municipis que formen part del projecte Consells municipals agroramaders presidits pels seus alcaldes i formats per delegats dels GIE constituïts, als quals assessoren tècnics dels serveis departamentals de desenvolupament rural de l’oficina tècnica de Mbacke.

L’estructura organitzacional creada permet, d’una banda, suplir algunes carències formatives i vehicular als membres dels GIE informació facilitada pels tècnics, alhora que saber de l’existència de programes governamentals als quals pugui accedir la cooperativa i donar a conèixer a l’administració el que s’està fent en el marc de la cooperativa.

Ara mateix, els esforços s’estan centrant en l’operativització del Pla estratègic. Al febrer es van posar en marxa les dues primeres explotacions d’horticultura i al març un parell més d’engreix semiintensiu de boví. Per al seu desplegament, un tècnic agrícola els va oferir una capacitació teòrica i els ha acompanyat la primera campanya en tot el cicle de producció i cultiu. La voluntat és replicar una explotació més aquest mes al municipi de Ndioumane (que s’ha afegit aquest 2022 al projecte) i una altra el pròxim 2023.

Amb sis explotacions en marxa, reinvertint una part dels beneficis en la cooperativa, i amb la participació econòmica dels ajuntaments de Touba Mboul i Ndioumane, la intenció és replicar un mínim de dues explotacions cada any a partir del 2024 fins a assolir que els 18 GIE disposin d’almenys una el 2027.

II. Sobre la pertinença de la replicació de l’enfocament comunitari i tranversal de gènere-.

Al Senegal, front una concepció més individualista dels rols de les persones i lloc que ocupa la família en la seva vida, el grup domèstic està al centre i els seus integrants contribueixen a la seva sostenibilitat econòmica.

La zona a la qual actuem es destaca per uns nivells de pobresa bastant accentuats, fins i tot dins el context senegalès, així que per mitigar aquesta situació s’actua sobre el conjunt de la comunitat, contribuint a l’augment d’accés a recursos de tots els seus membres i globalment del grup domèstic.

Amb aquest enfocament comunitari, es decideix actuar sobre el principal cultiu de la zona, el cacauet, sobre el qual hi ha marge de millora i pels condicionaments ambientals resulta l’opció més viable i rendible a l’estació de pluges.

Ara bé, la gestió d’aquest recurs acostuma a estar en mans de l’home gran de la casa, obtenint recursos les dones a través d’altres activitats, com elaboració de productes transformats o venda al detall, alhora que els joves, després d’ajudar en el cultiu del cacauet a l’estiu, acostumen a marxar l’estació seca a les ciutats veïnes per ajudar al sosteniment de l’economia familiar.

L’èxit de la cooperativa va provocar que se sumés molta gent, més per les millores que podrien assolir-se en el cultiu del cacauet, que per la diversificació econòmica planificada per a l’estació seca. Això, en part, deixava espai a joves i dones perquè innovessin i posessin en marxa les explotacions previstes, alhora que front un major protagonisme i  lideratge d’aquestes dones i joves, l’enfocament comunitari del projecte pot realçar la visibilitat i pes a les autoritats tradicionals.

Més que de contingut, la problemàtica té un vessant estètic, ja que a les accions publicitàries, jornades, aparició als mitjans de comunicació, aquesta dimensió comunitària del projecte comporta que per protocol hagi de donar-se protagonisme al cap del poble (home gran), l’autoritat administrativa (subprefecte i alcalde, habitualment homes) i directors i tècnics de les oficines tècniques regionals, que en el nostre cas, són també homes. Això dilueix considerablement la visibilització i presència de les dones en aquests espais, sense que això vagi en detriment d’una estratègia explícita orientada a la igualtat de gènere.

L’estratègia de cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en aquesta lluita pels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, s’ha centrat a realçar les competències tècniques de dones com a referents de la comunitat, legitimant el seu lideratge en diferents àmbits -infermeres en la sanitat, o mestres en educació- i influència sobre la comunitat, de manera que la seva opinió sigui important a l’hora de prendre decisions d’abast comunitari.

Aquest enfocament transversal ens és més difícil d’aplicar en aquest àmbit agropecuari, d’una banda, per la inexistència d’especialistes dones que, com en el cas d’infermes o mestres, lideressin el projecte i, d’altra banda, perquè en dedicar-se tothom a les activitats agroramaderes hi ha la creença que en saben molt d’aquest àmbit, especialment els homes que són qui les gestionen.

Això, alhora, comporta un cert nivell de confrontació -principalment entre homes- a algunes de les recomanacions que es fan a nivell més tècnic, que minven l’operativitat i optimització de les accions de millora del sector posades en marxa.

Al mateix temps, centrant-nos ara en el segment de joves i dones sobre el qual es focalitzen les activitats de l’estació seca, la pressió per obtenir ingressos per al grup domèstic que ajudin a passar l’hivern, xoca amb els cicles més llargs que requereixen aquestes activitats per a donar resultats i, malgrat la il·lusió inicial de molts homes joves, la pressió els porta a sortir a la recerca de feina.

Un dels temes sotmesos a debat és què resulta més adient, mantenir l’enfocament comunitari actual, o bé focalitzar-se únicament en el segment de joves i dones. Això darrer afavoriria visualitzar el seu lideratge en les actuacions que s’estan produint a l’estació seca, però deslligaria l’acció de les dones de l’entorn comunitari més ampli sobre el qual es vol una transformació, obviant aquesta presència i legitimació de les dones en la presa de decisions en afers que afectin el conjunt de la comunitat. La cooperativa, com a important escenari econòmic, pot contribuir a accentuar i visibilitzar aquest protagonisme de les dones.

D’altra banda, si ens fixem en el que promouen d’altres actors com els Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i els plans directors de l’ACCD, veiem que es prioritza l’organització de grups de dones i posada en marxa d’explotacions d’horticultura, garantint-ne la titularitat sobre la terra.

Això tindria els seus avantatges, perquè permet crear grups de treball més estables (no tan sotmesos a les migracions) i, per les alternatives econòmiques de les quals disposen, hi pot haver una tendència a optimitzar millor les oportunitats que ofereixen aquestes explotacions, alhora que aquest pragmatisme comporta un menor nivell de confrontació que l’observat entre els homes, receptivitat a les indicacions tècniques i aprofitament de les accions formatives.

Ara bé, com ja hem dit, també té desavantatges importants a tenir en compte en termes d’igualtat de gènere, ja que si bé segregant-les de l’entorn comunitari s’eviten conflictes amb una concepció tradicional de la divisió sexual del treball i rol assignat a l’home, s’obvia aquesta necessitat de legitimitar el lideratge de les dones també en la pressa de decisions comunitàries, relegant-les a un espai que s’accepta que ocupin tradicionalment en contribuir amb els seus ingressos al sosteniment de l’economia familiar. Deixant-lo tot a la creença que, si augmenta el seu volum de recursos econòmics que gestionen les dones també tindran un major pes en la presa de decisions domèstiques i comunitàries.

Opcions de cooperació des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb el Senegal-.

En Jordi Vidiella, que a més de delegat de Cooperació Activa va fer també voluntariat a la zona del Senegal a la qual treballem i es dedica professionalment l’agroecologia regenerativa a la Terra Alta, va suggerir tota una sèrie de proposicions per tal d’afavorir vincles de cooperació entre les zones del Senegal a les quals treballem i diferents actors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Un d’ells podria ser l’escola de capacitació agrària d’Amposta, que compta amb professionals especialitzats en agricultura regenerativa. En aquest àmbit també recomana consultar experiències que s’estan duent a terme, principalment a Gàmbia, i a les quals hi ha implicades universitats catalanes i agents del territori, amb problemàtiques semblants com la mitigació dels efectes de salinització de la terra.

Amb la prudència que comporta la necessitat d’adaptació als condicionaments climàtics, un altre àmbit de col·laboració podria basar-se en l’assessorament en processos de selecció natural de llavors, encaminades a la creació d’un banc de llavors que reuneixi les que s’adapten millor a la zona.

D’altra banda, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre compten amb una important tradició en cooperativisme, i també en emprenedoria i innovació empresarial en l’àmbit agroramader, texit empresarial que disposa de programes de responsabilitat social i al qual podria interpel·lar-se, atenent l’atractiu que té el fet de contribuir a actuacions encaminades a la regeneració de la terra.

Per acabar es va obrir un petit debat entre les persones assistents, focalitzant-se el mateix en la pressió a la qual està sotmesa la població del Senegal on actuem, que ha d’aconseguir recursos econòmics amb urgència per tirar endavant les seves famílies i explotacions, i els processos de cicle més a mitjà o llarg termini, com el que impulsem des de la nostra entitat. Invitant a accions que redueixin al mínim el temps d’implementació i obtenció de resultats objectivables.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s