Què hi ha de la interculturalitat?Reflexió entorn del I Congrés sobre migracions i interculturalitat al Camp de Tarragona-.

Al llarg d’aquest cap de setmana s’ha portat a terme al Palau Firal de Tarragona el I Congrés sobre migracions i interculturalitat del Camp de Tarragona, del qual Cooperació Activa al Camp de Tarragona ha participat informant sobre les activitas que fem.

Hem de felicitar a l’organització per la cura que van tenir envers les entitats assistents i la seva capacitat d’implicar persones de nacionalitats tan dispars, així com la seva intencionalitat d’obrir espais de debat.

Com a entitat amb més d’una dècada d’experiència en el disseny d’accions per a la inclusió dels col·lectius migrants i millora de la cohesió social, voldríem afegir el nostre gra de sorra tot intentant ser, alhora que crítics, també molt constructius.

En primer lloc, és interessant que des del món polític es reconegui que «som una societat racista». També és cert que tenint en compte la rendibilitat política de ser-ho i plantejaments explícits, no hi ha més remei que fer-ho.

A tall d’exemple, i tot mencionant la irrupció d’un grup de persones a l’acte per reivindicar l’alliberament i no deportació de l’activista pels drets humans Mohamed Said, també és cert que els cossos policials s’apropen a les comunitats religioses musulmanes -estrenyent vincles per identificar possibles casos de radicalització- oferint-se a ajudar-les -donada la força que ha adquirit l’extrema dreta- davant agressions racistes.

Ara bé, mentre l’extrema dreta (política) anima als seus simpatitzants violents (ultradreta), per exemple, a ocupar i agredir joves menors estrangers sense referents familiars, i això en comptes de conseqüències legals té un rèdit electoral favorable, els activistes socials que defensen els drets de les persones migrades són intimidats i, com en aquest cas, detinguts en processos de dubtosa legalitat democràtica.

Com a entitat ens sentim identificats, ja que vam tenir vigilància policial a la porta del local a Salou durant un parell d’anys, agents parlant amb membres de la comunitat de veïns -als quals agraïm que defensessin la nostra tasca- demanant-los si feiem sorolls i molèsties cercant o inventant proves per criminalitzar-nos, havent de demanar la intervenció del consolat del Senegal i aclarint-se que la policia ens havia obert una investigació, però que l’informe era favorable.

I tot això, a què bé?

La diversitat cultural és un fet evident i, a més, també ho és com s’ha tractat en el marc d’aquest congrés, que els col·lectius de la diàspora tindran cada cop més un major pes electoral.

Tot això, en un escenari polític polaritzat entre aquells que els volen restar drets per obtenir rèdit polític i, aquells altres, que veuen en la defensa d’aquests un segment d’ampliació del seu espectre electoral.

Això no és nou i, per què no, en el segon cas pot ser legítim.

Ara bé, la reflexió que fem és si la manera com s’ha enfocat això en aquest congrés contribueix a caminar cap a una societat intercultural i a legitimar aquesta diversitat que la caracteritza?

La nostra resposta és que no.

Parlem de polítiques públiques i estratègies per a la inclusió i millora de la cohesió social-.

La sensació que tenim és que assistim a una mena de revival de la segona meitat del 2000. Aleshores l’arribada de persones migrants a Catalunya i les comarques tarragonines -passant d’un 3,64 % l’any 2001 a un 18,60% al 2009- en el marc d’un context de bonança econòmica, portà a dissenyar estratègies per trencar prejudicis sobre aquestes noves comunitats afavorint espais perquè aquestes es donessin a conèixer a la resta de veïns i veïnes.

Evolució del percentatge de població estrangera al Camp de Tarragona (2001-09)

 200120022003200420052006200720082009
Salou13,6017,3822,6225,3230,4434,9636,1340,2641,05
Tarragona1,993,305,146,919,7511,6913,8516,5518,12
Reus2,974,546,748,8811,8213,8716,6919,1419,33
Cambrils6,959,0411,7812,8315,2117,3918,5621,2521,71
Camp de TGN3,645,247,318,9211,4713,3415,2517,6818,60
Catalunya4,055,878,109,4411,4212,8113,4914,9915,91
Font: IDESCAT

Quin va ser el resultat de tot això?
En acabar-se la bonança econòmica es va criminalitzar a la població migrant, mirant l’administració sovint cap a una altra banda.

Vam perdre una bona oportunitat per a construir societats més cohesionades, on l’adscripció ètnica o origen no tingués tanta transcendència, i les noves onades de migracions disposessin de referents que els ajudessin en el seu procés d’inclusió social.

Però no fou així. Sovint es trencaren ponts, es reforçaren les fronteres grupals i les xarxes ètniques i nacionals esdeveniren el principal espai de solidaritat.

Alhora, en aquest context, naixia i creixia una nova generació a les ciutats i barris del Camp de Tarragona que amb la seva religió, color de pell, cultura parental, etc. qüestiona el tractament exòtic i com a curiositat que s’ofereix de la diversitat.

Obviant el succeït, aquest revival de la primera dècada ara té una altra intencionalitat, ja no es tractaria de disposar de referents que facilitin l’accés a les noves comunitats arribades per a socialitzar informació relacionada amb els circuits d’acollida, sinó de trobar i instrumentalitzar referents comunitaris que arribin al major nombre de membres de col·lectius amb dret a vot.

Per tant, més que donar a conèixer la diversitat a la resta de veïns i veïnes per trencar estereotips, ara simplement es legitima la diversitat ètnica-nacional com un actor polític més, el que acaba reforçant i reficant les fronteres nacional-ètniques.

No dic que aquesta fos la intenció del congrés, però òbviament l’escenari triat hi contribuïa. Diferents comunitats amb les seves banderes, artesanies, menjars, balls, troben un context amable -lluny de l’espai públic i de la mirada de la resta de veïns i veïnes- on expressar-se.

Quelcom que ens sembla bé i emula el que foren els ateneus dels exiliats i migrants catalans durant la segona meitat del segle XX a altres països d’Europa i Amèrica, però que s’allunya de qualsevol estratègia d’inclusió i cohesió social.

Volem pensar que allò que es pretenia era simplement una major consciència política dels col·lectius immigrants, ja que l’accés i exercici del seu dret a vot els permetrà defensar millor els seus drets.

A això ens agafem!!!

És important fer explícit des d’on parlem-.

Certament, vivim en un context frenètic on la història o les dades són supèrflues enfront de la importància del relat. Vist així, fer referències a la dècada anterior, a més d’avorrit, fa olor de carcamal.

A més, denota un to pessimista que cal desterrar per remarcar un altre relat: la diversitat cultural hi és al Camp de Tarragona, els col·lectius de migrants s’han d’organitzar per reivindicar els seus drets i, sense dubte, els drets polítics són la millor estratègia per exercir-los i ser tinguts en compte.

No parlarem doncs d’història, sinó d’afectes.

Mentre l’administració criminalitzava i defugia les seves responsabilitats amb els joves de les diàspores de les poblacions migrades, cooperació activa va comptar amb la complicitat d’entitats veïnals i voluntaris tant arribats d’altres països com nascuts al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que treballàvem amb aquestes joves per afavorir el seu sentiment de pertinença al territori, apostant per la seva implicació en espais transversals.

Moltes d’aquestes nenes i nens que ara ja tenen 20 o més anys no són immigrants, encara que tenen un fort vincle expressiu amb aspectes de la seva cultura parental, sinó joves nascuts al Camp de Tarragona musulmans, afrodescendents, partidaris de menjar amb les mans en celebracions especials, etc. que han de construir el seu futur i contribuir al de la societat on viuen.

Ens preocupa que aquest èmfasi en les aportacions culturals dels migrants legitimi com de fora atributs d’aquests joves de la diàspora, evitant problematitzar i reflexionar sobre aquesta diversitat pròpia que forma ja part de la nostra societat.

En aquest sentit, encara hi ha la tendència a justificar que puguem ensenyar religió catòlica als col·legis públics, però no la musulmana, ja que aquesta darrera no és pròpia d’aquí. O és habitual tractar en tó simpàtic i exòtic alhora a un afro descendent nascut aquí que parla tan bé català. Així com insistir en quin és l’origen forà de l’adolescent que porta hijab.

Aquesta reïficació de les diferències té la seva influència en l’aplicació de polítiques públiques o, el que és el mateix, manca de contundència en la lluita contra els prejudicis i messures que pateixen els fills i les filles de les diàspores.

Us convidem a fer-vos aquestes reflexions;

Existeix la segregació ètnica -difícil de documentar en ser espanyols els infants i fàcil a l’hora de provar en agrupar als de les diàspores- als centres escolars del Camp de Tarragona?

Hi ha la creença -sovint entre el mateix professorat- que la concentració de nens i nenes i joves de les diàspores baixen el nivell escolar?

En aquests casos…
la segregació escolar en diferents centres és obertament una política de racisme estructural?

Els espais de referència d’aquests joves -habitualment adreçats prioritàriament a membres de la diàspora en considerar-se en risc d’exclusió social- compten amb professionals que facilitin la seva identificació amb ells, afavorint aquesta diversitat en el cor mateix d’aquests espais?

Si contestem sincerament aquestes preguntes ens adonarem que la interculturalitat no és un paradigma a la majoria de centres escolars del Camp de Tarragona, tot i l’alt volum de joves de les diferents diàspores que travessen cada dia les seves portes.

Podríem fer referència a altres espais, com ara culturals, adreçats als i les joves o esportius, en els quals la diversitat no es veu proporcionalment representada, perquè l’imaginari hegemònic que tenim del jovent d’aquí continua sent racialitzat, és a dir, blanc i de tradició catòlica.

Desitgem que aquest escrit sigui una ficada de pota, en no haver assistit a les xerrades del dia anterior dins de les quals va contemplar-se aquest context i defensar-se la igualtat d’oportunitats i drets per aquests nens i nenes de la diàspora, així com manifestar-se una voluntat explícita de treballar seriosament per una veritable inclusió i millora de la cohesió social al Camp de Tarragona.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s