Diàspora senegalesa i codesenvolupament al Camp de Tarragona-.

Publicat al num. 6 de la revista XCD

Salou capital solidària i simbòlica del Senegal a Catalunya-.

En Mamadou Couta va arribar a Salou del Senegal l’any 1981 i  va trobar-se un poble unit, orgullós de les seves tradicions i acollidor, on tothom li feia sentir com un altre veí més de la localitat. Aleshores Salou formava part de Vila-seca, tenia poc més de 5000 habitants i als poc més de 40 senegalesos que hi vivien els coneixia gairebé tothom.

La seva preocupació i la de la majoria d’altres senegalesos era ajudar a familiars i coneguts que volien arribar a Catalunya. Aconseguí reagrupar al seu fill Demba l’any 1988 i després van arribar 3 més. Ara, afirma amb un somriure Mamadou, “en tinc 4 nets salouencs, nascuts aquí”.

A diferència d’altres indrets on s’havien concentrat membres de la diàspora, com a les províncies de Barcelona i Girona, on la seva població es dedicava a l’agricultura i provenia de les regions del Sud del Senegal, la majoria de famílies que van instal·lar-se inicialment a Salou -l’any 1989 que va segregar-se de Vila-seca ja eren un centenar de senegalesos- eren baol baol, originaris de la zona central del Senegal i comerciants.

Salou va anar creixent i deixà de ser un petit poble. La diàspora senegalesa, com també d’altres sectors de la societat salouenca, s’organitzà entorn d’una entitat: Associació col·lectiu senegalès de Tarragona, fundada l’any 1994. Aquesta assumeix les funcions d’interlocutor del col·lectiu senegalès amb Ajuntaments, afavorir tràmits administratius amb el consolat del Senegal i, a través la cotització dels seus membres, cobrir les despeses de repatriació d’aquells que malauradament morissin.

Les famílies que portaven més temps a Salou assumien de manera informal la tasca d’ajudar a altres senegalesos que arribaven al municipi a trobar un lloc on dormir i que poguessin guanyar-se la vida. A poc a poc el nombre de membres de la diàspora va anar en augment i, de les 350 que hi eren l’any 2001 van passar a les 1300 del 2006, convertint a Salou en la capital simbòlica del Senegal a Catalunya.

La disponibilitat i col·laboració de les administracions locals afavoriren esdeveniments adreçats al conjunt de la diàspora senegalesa de Catalunya, com trobades amb líders espirituals, esdeveniments culturals i esportius, com ara, concerts de música senegalesa (soirée) i de l’esport nacional al Senegal, la lluita senegalesa.

Un context que pot fer-se extensiu a altres col·lectius immigrants i que es troben amb una voluntat institucional d’afavorir activitats que contribueixin a donar a conèixer al conjunt de veïns i veïnes aspectes culturals diversos -habitualment entorn del menjar i la música- d’aquesta nova ciutadania i, alhora, activar dispositius d’acollida -espais de formació lingüística i capacitació laboral- adaptats a les seves necessitats.

Salou arriba així a convertir-se durant la primera dècada del segle XXI -i encara ho és- en la segona ciutat de més de 20.000 habitants amb un major percentatge -38%- de població immigrant i l’única a Catalunya on el col·lectiu més nombrós és el senegalès, ja que habitualment ho és el marroquí. Però el més important és que ho aconsegueix mostrant-se com un exemple de ciutat multicultural caracteritzada per una bona convivència veïnal.

La concentració de membres de la diàspora Senegalesa a Salou afavoreix també la creació d’entitats que agrupen persones d’una mateixa àrea geogràfica que, a través de les aportacions individuals dels seus membres, promouen petites accions de millora de serveis i equipaments a les seves zones d’origen.

La primera a constituir-se amb aquesta intenció serà l’Associació cultural senegalesa de Salou per a la integració, l’any 2005, que agrupa persones de Khayra Diaga, Mboul Kaël i Mboss (Regions de Diourbel, Kaffrine i Kaolack). Un any més tard neix l’entitat Amics Catalunya-Senegal que centra la seva intervenció a la regió de Louga i, l’any 2009 es funda l’Associació senegalesa Gniby per vehicular l’ajuda en aquest municipi situat a la regió de Kaffrine dels membres d’aquest que resideixen a Salou.

Aquestes 3 entitats de codesenvolupament a Salou, entre altres accions, envien diners per l’adquisició d’aliments bàsics destinats a les persones més vulnerables, compra i equipament d’ambulàncies, reforma i construcció d’equipaments com centres de salut, aules escolars i d’altres demandes ad hoc per part de les poblacions amb les quals colaboren.

Cap de les iniciatives que promouen aquestes 3 entitats cerca inicialment la complicitat de les administracions, assumint totalment els seus membres el seu autofinançament, així com tampoc acostumen a fer-se ressò de les mateixes els mitjans de comunicació.

Les poques referències que trobem d’aquesta cooperació entre Salou i el Senegal als mitjans de comunicació durant aquests anys tracten d’accions puntuals de les quals participa bé l’Ajuntament de Salou -“enviament de material esportiu a una escola a Grand-Yoff”- o, a través de voluntaris de la diàspora, entitats socials com Creu Roja o Carites.

El cas més notori seria la col·laboració que s’establirà, amb el suport de l’URV Solidària, entre l’Hospital Joan XXIII i l’ONG Matlaboul Fawzaïni -una organització que agrupa a membres de la diàspora senegalesa i de la confraria Mouridie residents a França, Itàlia i Espanya- per afavorir la posada en marxa d’un gran hospital a Touba i contribuir a la capacitació del seu personal.

Una relació estable de col·laboració vigent durant gairebé una dècada, que comptà amb la simpatia d’un gruix de la diàspora que té a Touba la capital de la seva confraria religiosa i veu amb bons ulls que des d’aquesta els immigrants senegalesos contribueixin també amb obres socials, però que transcorre de manera totalment independent a les accions de codesenvolupament promogudes per la diàspora establerta al Camp de Tarragona.

Ara bé, segurament això inspirà a l’Associació Cultural Senegalesa de Salou per a la integració qui, l’any 2009, arribarà també a un acord amb l’hospital Joan XXIII per a sufragar el trasllat de material sanitari, a més d’aquest hospital de Touba, a centres de Salut dispersats a les zones rurals a les quals intervé l’associació.

També l’any 2009 es funda una altra entitat de la diàspora adreçada també explicitament a la cooperació, La Asociación Senegalesa de lucha contra la pobreza (ASLUP), però que a diferència de la resta alterna finançament propi amb la recerca finançament de les administracions i té un enfocament més tècnic. Això li permet presentar-se amb èxit a convocatòries locals, com les de l’Ajuntament de Reus, i finançar projectes adreçats a millorar la seguretat alimentària a Boulel (Regió de Kaffrine).

Durant aquesta primera dècada del segle XXI, trobem que dins del context de la diàspora senegalesa tenen lloc al Camp de Tarragona diferents iniciatives de codesenvolupament que -a diferència del que succeeix a la resta de Catalunya i priorització de la zona sud del Senegal- tenen com a escenaris principals d’acció les regions centrals del Senegal -el món rural les més petites i la capital Touba a través de l’ONG internacional Matlaboul Fawzaïni i el suport a aquesta de l’URV i l’Hospital Joan XXIII- de les quals provenen majoritàriament els membres de la diàspora que s’estableixen a la demarcació.

Crisi econòmica, criminalització de la diàspora i emergència de nous models de codesenvolupament-.

La crisi econòmica que arrenca l’any 2008 té un efecte dinamitador sobre el model de convivència intercultural que es volia construir a Salou. A les retallades als programes públics adreçats a la inclusió social de les persones arribades amb la immigració, s’afegeix l’emergència d’una sensibilitat criminalitzadora vers el conjunt del col·lectiu immigrant que internalitzen i reprodueixen mitjans de comunicació i algunes administracions.

Les dificultats en l’accés al mercat de treball, d’una banda, generen un tap entre moltes persones de la diàspora arribades a partir de l’any 2006 a les quals els és molt difícil accedir a un contracte d’un any per a regularitzar la seva situació i, d’altra banda, s’accentua la identificació de tot el col·lectiu entorn d’activitat il·lícites, com ara, el top manta.

En un context que s’arribà a adjectivar com de racisme institucional a Salou, caracteritzat per la generalització d’identificacions de perfil ètnic per part dels cossos policials i obstacles a procediments administratius de la diàspora (empadronament, tràmits d’estrangeria, etc.), la Asociación Colectivo senegalés de Tarragona va perdent legitimat com a interlocutor amb l’administració, en tenir el col·lectiu la percepció que aquesta manté una posició molt suau i no representa els interessos de gran part de la diàspora.

En el seu lloc apareixen xarxes de treball vinculades a les necessitats i problemàtiques que es troba la diàspora. Entre aquestes, la Xarxa d’assessorament jurídic i defensa dels drets civils entorn de la qual es denuncien els casos de violació d’aquests drets a membres de la diàspora i convoquen sessions waxtan (aclariments) amb responsables de les administracions per tractar d’erradicar aquestes situacions, la Xarxa senegalesa pel foment de l’ús del Català, dins la qual -a més d’accions formatives en català per suplir la manca de recursos de l’administració en aquest àmbit- es promogué l’edició de recursos pedagògics per l’aprenentatge del català a partir del wòlof i la seva presentació en equipaments culturals del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, així com la xarxa de suport a joves regrupats amb la funció d’acompanyar-los en el seu procés d’adaptació al nou entorn escolar.

El context de crisi econòmica, a més, comporta molts canvis tant a les juntes de les entitats de la diàspora com entre els seus membres, afectats per una alta mobilitat a la recerca de feina tant a la resta de l’estat com, entre aquells referents nacionalitzats o amb permís de llarga durada, a l’estranger. Això condicionà canvis en les prioritats de la diàspora, focalitzant-se aquesta en el recolzament en la recerca de feina i regularització de moltes persones en situació administrativa irregular, alhora que es reduiren significativament els recursos i accions vehiculades a la cooperació.

Alguns dels membres més actius a les accions anteriors, en veure que no s’acaben de reprendre aquestes iniciatives de cooperació promouen la creació d’una entitat més explícitament adreçada a aquest àmbit. Neix així el gener del 2014 l’entitat Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La seva particularitat és que no es presenta com una associació de la diàspora, sinó com una ONGD, això sí amb la particularitat que la majoria dels seus membres són del Senegal i l’àmbit prioritari de treball són les comunitats rurals de les regions centrals d’aquest.

La fórmula inicial era fer valdre els vincles dels membres de l’ONGD amb les seves poblacions d’origen. Habitualment s’havia seguit un model de desenvolupament comunitari, en el sentit que la comunitat decidia les seves prioritats, però sense que sovint hi hagués una contrapart com a tal formalitzada. Es demana que les poblacions on s’hagi d’actuar disposin d’una entitat veïnal que actuï de contrapart.

Alhora també es decideix que la primera mesura serà establir un diagnòstic tècnic a través del debat obert amb les comunitats i opinions i aliances traçades amb actors especialitzats locals. Aquest vessant més tècnic, en no disposar l’ONGD d’experts ens porta a reclutar persones voluntàries en els àmbits d’interès (sanitat, educació i agro-ramader) els quals es desplacen a l’estiu al Senegal per a donar suport al desplegament dels projectes acordats juntament amb les contraparts locals, mentre que a l’hivern membres de la diàspora s’ocuparan d’aspectes lligats a la dinamització, rendició de comptes i definició de noves actuacions.

Per a la implementació dels projectes es preveun 3 línies estratègiques de finançament; recursos propis de l’ONGD i les contraparts locals, accés recursos estatals a través de la integració dels programes a posar en marxa en les polítiques i Plans estatals de referència en cada àmbit i, en darrer terme, la presentació de projectes a convocatòries per concurrència competitiva tant al Senegal com a Catalunya.

S’aconsegueix, en aquests 7 anys de funcionament, implementar amb força èxit a la zona del districte de Kaël (Departament de Mbacke) els 3 programes previstos; Accés universal a l’educació i millora de la qualitat educativa, Millora de l’abast i eficàcia de l’assistència sanitària, i emprenedoria i sobirania alimentària. La seva posada en marxa es veu afavorida per l’accés a finançadors -per concurrència competitiva en haver acreditat la solvència tècnica requerida- com ACCD (3), Ajuntament de Tarragona (2), URV solidària (1) i Fons català de cooperació al Desenvolupament (1), alhora que la seva sostenibilitat s’ha focalitzat en recursos propis i l’ús dels mitjans posats en marxa per l’estat del Senegal.

A banda d’aquestes accions dutes a terme per aquesta ONGD, hi ha hagut d’altres iniciatives de codesenvolupament els darrers anys al Camp de Tarragona. Des d’un vessant més clàssic atenent a les cotitzacions de les persones sòcies, a les 3 entitats esmentades a l’apartat anterior hauriem d’afegir l’Associació Saloum Saloum (2013) que actua a Kaolack i l’Associació diàspora de Panalois (2020) que agrupa persones d’aquesta Zona, així com d’altres entitats com Futur de Fatick (2017) que basen la seva estratègia en el suport d’agents públics com l’Ajuntament de Salou -roba esportiva usada- o l’Hospital Joan XXIII – donació de roba i material d’hoteleria- a canvi d’un retorn d’imatge com a col·laboració en una causa solidària i sota la fórmula “allò que aquí s’ha de substituir pot ser útil al Senegal”.

Coexisteixen així, diferents entitats i maneres de fer codesenvolupament dins del marc de la diàspora senegalesa a Salou i al conjunt del Camp de Tarragona, però gairebé no mantenen relació entre elles. Possiblement això els resti força a l’hora donar-se a conèixer i rebre suport a les seves accions. Reunir-se entorn a una taula o xarxa de codesenvolupament ajudaria a visibilitzar que es fa -des de fa molts anys- codesenvolupament al Senegal des del Camp de Tarragona i afavoriria la creació de sinèrgies entre les entitats de la diàspora mateixa i d’aquestes amb d’altres agents dels territori -no necessàriament de cooperació- amb voluntat d’implicar-se amb la seva expertesa en els àmbits de treball i projectes que desenvolupen.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s