10 anys fent codesenvolupament al Camp de Tarragona (II): Autoorganització front el procés de criminalització i persecució dels i les membres de la diàspora (2011-14)

La història de la nostra entitat està molt vinculada a la de Salou, en ser en aquesta ciutat on s’agrupaven la majoria de membres de la diàspora senegalesa al Camp de Tarragona i on comencem a col·laborar molts dels membres de la nostra ONGD amb entitats de cooperació i defensa de drets civils.

Des de l’any 2005, que arriba per primer cop Salou als 20.000 habitants dels quals un 30,45% eren població immigrant fins al 34,28 % que representen l’any 2020, el seu espectacular creixement demogràfic està clarament vinculat a les aportacions de la immigració de fora de l’estat espanyol.

Això converteix a Salou en un dels dos municipis catalans de més de 20.000 habitants -l’altre és Salt (Girona)- amb un major percentatge de població immigrant, sent el col·lectiu senegalès el més nombrós -l’únic cas on aquest no és el d’origen marroquí- durant les dues darreres dècades.


Una trajectòria històrica que s’havia caracteritzat durant la primera dècada del segle XXI per una bona relació de convivència entre membres de la diàspora senegalesa i la resta de la població, així com per una ferma voluntat dels membres de la diàspora d’implicar-se en la vida col·lectiva del municipi.


Aquestes paraules de l’alcalde i regidora d’acció social, recollides al Diari Tarragona Digital l’any 2009, arran de la visita del marabú Serigne a Salou, en serien una mostra d’aquesta bona relació que havia convertit la ciutat en una mena de capital simbòlica del Senegal a Catalunya;


” L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha rebut la delegació al seu despatx on ha afirmat que “entre la comunitat senegalesa i la de Salou hi ha una convivència perfecta i un respecte mutu”, tot insistint que la idiosincràsia d’un municipi turístic com el de Salou fa possible aquesta bona acollida. A més, la regidora d’Acció Social, Ana Narbona, ha felicitat la comunitat senegalesa de Salou per “la magnífica relació i la integració dins de tots els àmbits de la vida local, des de la cultura, l’esport, l’escolarització, la llengua”.
(Cristina Gonzàlez, 24/09/2009 Tarragona Digital)


Aquesta lectura institucional comença a canviar, coincidint amb la crisi econòmica, a partir de l’any 2011 en què desapareixen bona part dels programes institucionals vinculats a l’acollida, inclusió i foment de la cohesió social en l’àmbit de les migracions, es redueixen el fons i subvencions de les quals es nodrien la majoria d’entitats -deixant aquestes d’intervenir- que treballaven en l’àmbit de les migracions, així com augmenta l’atur i es complica la regularització d’un gruix important de persones de la diàspora arribades entre els anys 2006 i 2008.

En aquest context, a l’antic Cafè vell de Salou en el marc d’una reunió a la qual assisteixen representants de les sis entitats que agrupaven aleshores a la majoria de membres de la diàspora senegalesa a Salou i s’exposa la situació de persecució que estava patint el col·lectiu, convergim per primer cop moltes de les persones que formem part de Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

En aquesta reunió s’afirma que hi ha membres del col·lectiu -en situació administrativa regular- que ja no surten al carrer perquè estan farts de les identificacions dels cossos policials, sovint de manera intimidatòria i davant els seus fills petits.

La reiteració d’aquestes identificacions de perfil racista comporta de vegades repliques de protesta entre els membres de la diàspora afectats que són tractades pels agents com a resistència a l’autoritat i que, en obrir-se els corresponents expedients, compliquen la renovació de la seva autorització de residència.


Són freqüents a Salou les batudes de la policia nacional (secreta, sense uniforme) aturant al carrer a la majoria de les persones negres -hem vist casos de persones a les quals se les identificava sortint del supermercat- i, en cas de no disposar de NIE, cridant furgons per portar-les a comissaria.

També es despleguen controls de carretera discriminatoris per part dels Mossos d’Esquadra que en veure famílies de la diàspora tornant de la platja o dels centres escolars dels seus fills -amb més freqüència, des del nostre punt de vista, que la resta de població- aturaven i registraven els seus vehicles.

Davant les primeres protestes envers aquesta situació s’al·ludeix sovint al fenomen del top manta reunint a tot el col·lectiu entorn d’aquesta activitat. La majoria de les persones que formaven part de les entitats que protestaven, tanmateix, estaven formades per membres de la diàspora que feia més d’ una dècada que residien a Salou i amb ocupacions que gens tenien a veure amb aquesta activitat.

A les identificacions de perfil racista, a Salou es van afegint d’altres problemàtiques com els obstacles administratius en tràmits d’estrangeria com ara l’elaboració dels informes d’arrelament i els de reagrupament familiar. Criteris excessius que no figuraven al reglament d’estrangeria com demanar contractes de lloguer per un arrelament, desestimar certificats de català del CNL al·ludint que havien caducat i aturar processos de reagrupament amb arguments per part de la policia local -encarregats de fer la inspecció- tan eteris com que hi havia molt menjar a la nevera o bé els veïns afirmaven que pujava i baixava molta gent d’aquell pis.


Per contrarestar aquesta imatge criminalitzadora, a través de l’associació de senegalesos per la integració, s’organitzen exposicions i xerrades per fer valdre tota una dècada de bona convivència i projectar una imatge alternativa a la negativa -excessivament centrada en el top manta- que difonien els mitjans de comunicació.


Enfront  daquesta reïficació del col·lectiu entorn del top manta s’insisteix en l’esforç de molts autònoms -compartit amb la resta de la població- per resistir amb el seu negoci, l’elevat nombre de cuiners/es i cambreres de pis de la diàspora empleats al sector hoteler, la presència de membres de la diàspora al teixit associatiu de la ciutat o bé la presencia a l’escola de fills i filles de la diàspora i assentament a la ciutat de les seves famílies.

Alhora, mirant cada cas individualment, es denuncien els abusos dels cossos policials i es cerca la seva col·laboració per aturar aquesta situació. D’igual manera, en identificar obstacles administratius en la resolució dels informes d’estrangeria que efectuaven els tècnics locals en no seguir el reglament establert, es demanava la intercessió dels tècnics de la Generalitat -amb competències en aquest àmbit- per aclarir i/o solucionar aquestes situacions.

En altres casos, atenent la concentració de situacions identificades com, per exemple, a l’Ajuntament de Salou, s’acusa als responsables polítics de fomentar el racisme institucional o bé es presenta queixa davant el síndic de Greuges perquè, demanant el preceptiu informe, s’aclareixin i cessin les irregularitats, com per exemple, baixes del padró indegudes i/o la prohibició durant 15 anys de centres de culte a Salou.


Ara bé, això no era una situació puntual que afectava només a Salou sinó que aquest context de criminalització del col·lectiu immigrant s’estenia a moltes poblacions del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Com entendre si no que es naturalitzés durant anys que famílies haguessin de dormir nits senceres a la comissaria de la policia de Tarragona per poder renovar el NIE en no existir cita prèvia i limitar-se a 30 els tràmits diaris, les publicacions al BOP de llistats de persones a les quals es desempadronaria si no es personaven a l’ajuntament per a no haver-les pogut localitzar (algunes amb domicili fixe i hipoteca, fills escolaritzats, etc), la denegació d’autorització de totes les sol·licituds per a contraure matrimoni a la Ràpita (9 l’any 2012) entre catalans i senegalesos, etc, etc.


El col·lectiu immigrant esdevé durant aquests anys una mena de xiu expiatori de la crisi, eludint la majoria de les administracions les seves responsabilitats per desmuntar aquest assenyalament del col·lectiu migrant i garantir la defensa dels seus drets.

Les accions jurídiques que vam emprendre gairebé sempre es centraven en la denúncia de l’incompliment dels reglaments i lleis que ja existien. En altres casos, com ara el tancament de persones en situació administrativa irregular al CIE de zona franca, la nostra intervenció -liderada per Abdou Seck i l’Associació GALGUI- cercava garantir que els detinguts de la diàspora poguessin tenir una defensa justa, facilitant-los la documentació que els seus advocats consideressin més pertinent.


A banda d’aquesta defensa dels drets civils dels membres de la diàspora, les retallades de pressupost havien comportat una reducció significativa de la majoria dels programes adreçats a l’acollida i inclusió social del col·lectiu immigrant, generant-se tota una sèrie de dèficits pels quals cerquem de posar en marxa recursos.


Un dels àmbits que més veu reduït els seus recursos és el de l’acollida lingüística. L’adquisició de competències lingüístiques és fonamental per a una adequada inclusió social del col·lectiu immigrant, però també un requisit per a obtenir una resolució favorable en molts procediments d’estrangeria.

La reducció de recursos i el canvi en el reglament d’estrangeria que augmenta el nombre d’hores d’aquests cursos necessàries per a poder fer l’arrelament l’any 2013, comporta que les places disponibles siguin del tot insuficients i, des del col·lectiu de la diàspora, es demana una sortida a aquesta situació per a poder seguir endavant amb els tràmits.

De la mà de l’Associació de Senegalesos de Salou per la integració i d’altres entitats de la Costa Daurada es crea la Xarxa Senegalesa pel foment de l’ús del Català i s’arriba a un acord amb la CAL per impartir els programes junts -d’alfabetització en català- i xerrem -consolidació a través de converses de les competències orals en persones que ja tenen coneixements previs de català- amb força èxit de públic i resultats, així com es recolza l’edició de recursos per a l’aprenentatge del català de parlants de llengua wòlof.


L’any 2012 es dona suport a l’autor Maktar Thiam per a la revisió i reedició d’una guia de conversa en català per a parlants wòlof, un any després se li faciliten també recursos i la nostra dissenyadora per a l’edició d’un diccionari wòlof-castellà i, presentant-nos com a editorial l’any 2015, guanyem un concurs del CNL de Barcelona per la creació del primer diccionari wòlof-català, català-wòlof que sortiria publicat l’any 2018.

A més de cursos de català, aprofitant l’existència d’aquests recursos, es feren presentacions a molts municipis de la província de Tarragona -Salou, Vila-seca, Amposta, Tortosa, La Ràpita, etc- a les quals es reivindicava el paper de membres de la diàspora en la creació de recursos que afavorissin la seva inclusió social.

Un altre àmbit que queda desatès, encara que amb impactes molt diferents depenent de cada municipi, fou el de l’acollida dels nens i nenes arribats a través de reagrupament familiar. La llei catalana d’acollida obligava a la segregació d’aquests menors durant dos anys per a seguir un procés individualitzat d’adaptació al context escolar que donava molta importància a l’adquisició de competències lingüístiques en aquesta fase inicial d’arribada.

Alguns municipis optaren per reforçar aquestes aules, mentre que d’altres, com en el cas de Salou, es limitaren a apartar als nens i nenes sense proporcionar a les aules de professionals qualificats. Molts nens i nenes, sense un veritable examen individualitzat dels seus coneixements previs, foren confinats en aules d’acollida a les quals durant aquests dos anys només se’ls facilitaven les mateixes fitxes de català i, sobretot, dibuixos per colorejar.

Una manera de fer que, en uns casos, contràriament a la intenció de la llei impedia que aquest alumnat anés adquirint les competències necessàries per a incorporar-se de manera normalitzada -passats aquests dos anys- als cursos que els corresponia per edat i, en d’altres, entre aquells alumnes que disposaven en arribar de les competències acadèmiques, però els mancava simplement la llengua per seguir les classes, s’anessin progressivament desconnectant del context escolar, en no tenir deures, exàmens i un itinerari clar de quins eren els continguts que havien d’assolir.

En detectar aquesta situació, es promou l’any 2012 el projecte Suport a nens i nenes reagrupats i a les seves famílies, liderat per l’Associació senegalesa de Salou per la integració i cofinançat pel departament de treball, afers socials i famílies.

En el marc d’aquest s’acompanya a cada jove a través de voluntariat en l’adquisició de competències pròpies -apropant-les a la seva llengua- al curs que hauria de fer per la seva edat, alhora que es reforça l’adquisició dels coneixements lingüístics en català i castellà per a què, en sortir d’aquestes aules d’acollida, puguin seguir de manera autònoma els cursos que els correspon.

Destacar que sovint, més que aquesta vessant acadèmica, s’actua molt sobre la dimensió emocional i psicològica. Aquest alumnat, en sentir-se apartat i sovint realitzar tasques molt per sota de les seves capacitats, deixen d’estar motivats per estudiar, desenvolupen manca d’autoestima, així com cerquen d’altres maneres de passar el temps a classe que contribueixin a hi hagi entre aquest més possibilitats de fracàs escolar.

Un darrer àmbit en què intervenim és el de foment de la participació de membres de la diàspora en activitats populars transversals juntament amb la resta de la ciutadania. Fins a l’any 2010 havien estat habituals jornades culturals que afavorien l’apropament a la cultura de la diàspora a la resta de la ciutadania -música i menjar principalment- i la seva presència en molts actes populars, però aquesta presència va minvant a partir de l’any 2011.


Sortint-nos d’aquesta vessant més folklòrica, encara que possiblement benintencionada, s’intenta que membres de la diàspora -com a uns i unes veïnes i veïns més- estiguin presents a la majoria d’actes populars de Salou.

Commemorem festes tradicionals, estem presents a fires i jornades com les de Sant Jordi, col·laborem amb activitats culturals de la biblioteca i reivindicatives com el dia de la dona, així com, posant en valor la nostra experiència, liderem la reivindicació a Salou del reconeixement dels drets humans i la lluita contra el racisme, la xenofòbia o la islamofòbia, afavorint el treball en xarxa i visualització a Salou de les accions que en aquestes dimensions promouen d’altres entitats.


La intenció és que, malgrat aquest context institucional inicialment poc sensible a la diversitat cultural i a garantir els drets humans, Salou esdivingui també un referent de solidaritat i treballar de manera constructiva en aquest sentit amb tots aquells altres referents i entitats de la ciutat que vulguin implicar-se en aquesta transformació.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s