10 anys FENT codesenvolupament al camp de tarragona i les terres de l’ebre: introducció.

Desprès d’una dècada a primera línea defensant els drets de la població immigrant i promovent accions de cooperació internacional, les persones que formem part de cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, volem fer una breu recapitulació dels diferents episodis d’aquesta trajectòria històrica.

Hem optat per organitzar aquest relat en 3 apartats els quals es corresponen també amb diferents etapes en el temps; com va sorgir la nostra entitat, la nostra aposta per la cooperació pel desenvolupament i el desplegament dels primers programes i projectes i, per últim, les estratègies per sostenir aquests programes en un context que limita l’accés a ajuts públics.

A la primera, entre els anys 2011 i 2014, ens ocuparem de com vam sorgir i el context que ho propicià; el desmantellament de la majoria de programes institucionals adreçats a fomentar la interculturalitat i la cohesió social i la criminalització mediàtica i per part de les administracions del col·lectiu immigrant.

Aquest primer moment implica l’autoorganització de la diàspora senegalesa per defensar els seus drets civils i, alhora, promoure accions per contrarestar l’imatge negativa que es dona del col·lectiu i la qual els mitjans també contribuien a ampliar reproduint estereotips negatius.

Del menyspreu inicial, a messura que anem identificant, denunciant i instancies superiors ens anaren donant la raó, passem a esdevenir una mena d’interlocutor de cara a la diàspora per denunciar situacions de vulneració dels seus drets i també davant les administracions per aclarir-les i tractar de previndre-les.

A més d’aquesta criminalització del col·lectiu immigrant, les retallades que comporta la situació de crisi econòmica que viu el país, provoca també una reducció important de recursos adreçats a l’acollida i inclusió social del col·lectiu immigrant.

La situació d’atur havia comportat que moltes persones no haguessin pogut renovar la seva autorització de treball i que d’altres no poguessin obtenir-ne un contracte per a regularitzar la seva situació.

Ens trobem sovint, a més, amb obstacles de l’administració a escala del Camp de Tarragona a l’hora de realitzar tràmits d’estrangeria (informes d’arrelament, reagrupacions familiars, etc) i, d’altres, amb una manca de recursos, com per exemple a l’hora d’accedir a cursos de català, que no permeten donar sortida a la demanda existent.

En d’altres casos, com amb l’arribada de nens i nenes via reagrupament, en municipis com el de Salou -malgrat tenir un dels percentatges de població immigrant més alts de Catalunya- aquest alumnat és literalment aparcat en aules a les quals -malgrat que la llei obligava a segregar-los durant un parell d’anys- no s’havia dotat ni de professorat ni dels recursos adients.

Davant aquest context, a més d’assessorament en matèria d’estrangeria i drets civils, des de la nostra entitat s’habiliten recursos per fer front a aquestes situacions, alhora que es promou també la participació de membres de la diàspora en actes transversals i populars per fomentar la cohesió social i contrarestar aquesta criminalització del col·lectiu.

El segon moment d’aquesta trajectòria ocupa el periode 2014-17, el qual coincideix amb un relaxament de la pressió i criminalització institucional sobre el col·lectiu immigrant, així com la reactivació de més recursos adreçats a la seva inclusió social.

A més, dins del context de la diàspora, hi ha gent fatigada emocionalment amb tot aquest context de confrontació, al que s’afegeix la multiplicació de referents dins de la diàspora amb interesos contraposats que impedeixen consensos i donar una veu conjunta.

Un grup de les persones implicades en les línies de treball anteriors decidim crear l’entitat COOPERACIÓ ACTIVA AL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE, amb la qual si bé continuarem treballant per la defensa dels drets civils de la diàspora i la seva inclusió social, optem per prioritzar com a eix principal de treball la cooperació al desenvolupament.

Aquesta etapa inicial comportà la identificació de les zones i contraparts amb les quals es treballaria, definició dels àmbits i programes a implementar i la recerca de vies de finançament i posada en marxa dels projectes dins d’aquests programes previstos.

Al Senegal es promou la creació d’entitats veïnals que actuin allà de contraparts i s’ocupin d’identificar necessitats, prioritzar accions a duu a terme i implicar-se en el disseny i gestió dels projectes a implementar.

Des del Camp de Tarragona es crearen equips de treball que a l’estiu es desplaçaven al Senegal per a cooperar amb els agents locals en la posada en marxa de projectes, mentre que a l’hivern membres de la diàspora s’ocupaven de fer el seguiment dels projectes ficats en marxa i dinamitzar la població local de cara a planificar noves accions.

L’estiu del 2014 es desplaçà al Senegal el primer equip de treball, format per 8 persones voluntàries amb l’objectiu d’acompanyar a professionals locals i establir una diagnosi de situació en els quatre àmbits de treball posats en marxa; desenvolupament comunitari i bona governança, millora de l’abast i eficiència de la xarxa d’atenció primària a Touba Mboul, lluita contra l’abandonament escolar i millora de la qualitat educativa i emprenedoria i sobirania alimentària.

Aquesta primera aproximació, dins d’un marc de treball conjunt amb les administracions amb competències en aquests àmbits, contribueix a entendre millor la manera de treballar al Senegal, coneixement de les polítiques i programes públics ens aquests àmbits, així com els seus objectius i dèficits per assolir-los, alhora que l’establiment d’aliançes amb aquests agents de cara al disseny i implementació de programes a ficar en marxa.

Fruit d’això es dissenya el projecte Millora de l’abast de la xarxa d’atenció primària i atenció materno-infantil a 22 nuclis de Touba Mboul que la nostra entitat presenta a la convocatòria de subvencions de l’ACCD l’any 2015, aconseguint sent un dels 25 projectes subvencionats d’entre els 200 pesentats.

La fortuna -gràcies a l’encert de la diagnosi i aliances traçades un any abans- d’aquest inici inesperat, doncs l’any 2014 ni tant sols existia aquesta convocatòria, ens permet tenir molt més impacte del previst inicialment en aquest àmbit sanitari, així com adquirir molta experiència i consolidar les xarxes de treball.

L’any 2016, arran d’una proposta inicial de la regió sanitària que finalment concretaren amb l’Inspecció d’Educació de Mbacke, presentaren i se’ns aprova a la convocatòria de comarques de l’ACCD un altre projecte per lluitar contra el matrimoni precoç, però abordant-lo a través de la reducció de l’abandonament escolar abans dels 16 anys mitjançant l’establiment d’un Pla d’acció (PLAS), creant una estructura organitzativa per afavorir la seva implementació i fent accions de sensibilització.

També en aquest any 2016 es posen en marxa tres projectes més; una granja avícola gestionada per dones amb pocs recursos, co-finançat per l’URV Solidària -de la mà d’un dels voluntaris que es desplaçà al Senegal l’any 2015- i també aconseguiren finançament per a dos projectes en l’àmbit de l’educació pel desenvolupament, un cofinançat també per l’ACCD i amb la col·laboració del grup Audiovisual Canal Ebre per donar a conèixer els projectes que duem a terme al Senegal i un altre co-finançat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per sensibilitzar entorn al dret d’asil i afavorir l’auto-organitació local d’inciatives per acollir persones refugiades.

A més, vinculat a l’àmbit sanitari, aconseguim el suport de l’Hospital Verge Cinta de Tortosa (2015) i Joan XXIII (2017) -que ens faciliten medicació- que contribueixen també al desplegament inicial de la xarxa sanitària.

S’aconsegueix així entre 2014 i 2016 implementar amb força èxit accions vinculades als programes sanitari, educatiu i, al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, també d’Educació pel desenvolupament i, de manera molt més modesta, el programa d’emprenedoria i sobirania alimentaria.

Entre 2014 i 2016 s’havia creat un taller tèxtil -fent arribar 17 màquines de cosir i capacitant unes 50 persones- i promogut una granja avícola que arreplegava unes 20 unitats domèstiques. També s’havia creat un petit fons per afavorir micredit a 10 famílies per a la compra de bestiar d’engreix. Ara bé, teniem pendent el desplegament d’un programa molt més ambiciós d’emprenedoria i sobirania alimentària i amb capacitat transformadora de l’entorn.

Amb aquesta voluntat l’any 2017, aprofitant l’interès del CREAF (UAB) en recolzar accions a la zona, es prioritza la presentació de subvencions en aquest àmbit, presentant a la convocatòria de l’ACCD el projecte Procés comunitari i participatiu a Touba Mboul per lluitar contra la pobresa i afavorir la sobirania alimentària, el qual no fou aquesta vegada seleccionat en haver-se esgotat els fons, tot i superar el mínim de puntuació tècnica requerida.

L’accés a finançament, a partir d’aquest any 2017, es complica en modificar-se les bases de les convocatòries, a les qual perd pes el projecte i solvència per executar-lo en detriment d’altres criteris, com ara, la capacitat d’internacionalització de l’entitat i, principalment, movilització de grans imports de capital.

L’augment del pressupost de cooperació -puja un 65% entre 2015 i 2018 i l’import mínim a demanar a l’ACCD es fixa en 100.000 euros-, paradoxalment, ens deixa fora de joc, així que a partir de l’any 2018 hem de cercar d’altres vies de complementació d’ingresos per a tirar endavant els programes.

A més, a diferència de les comarques de Lleida i Girona, a les quals s’implementen ajuts específics per reforçar les entitats de desenvolupament local que no compten amb els mitjans i recursos de l’àrea metropolitana de Barcelona, les entitats de Tarragona quedem òrfanes i som les úniques que no podem optar a aquests ajuts.

En aquest context, entrem a formar part de Consell Municipal de Cooperació de Tarragona i, l’any 2018 també demanem i se’ns accepta al registe a l’AECID com a Organització no guvernamental de desenvolupament, el qual dona accés a avantatges fiscals.

Destinem els anys 2017 i 2018 a consolidar els programes que estan en marxa, d’unes vegades cercant la implicació de les administracions senegaleses i ajuts en origen i, d’altres vegades, a través de recursos propis de la nostra entitat i també contraparts.

També constituim una federació a escala de Catalunya, amb dues entitats més de Barcelona i Lleida, a través de les quals presentem projectes més modestos en d’altres ajuntaments d’aquestes províncies, com ara, el de Premià de Mar.

A casa nostra, en no tenir les convocatòries de l’Ajuntament de Tarragona aquest requisit d’un import mínim a demanar -ajustant-se a les necessitats de la nostra entitat que promou accions d’entre 30 000 i 40 000 euros- es converteixen en l’única font d’accés a recursos de cara a projectes de més impacte, encara que per accedir als ajuts hem de competir amb entitats amb molt més pressupost i muscle administratiu.

En aquest sentit, retoquem i millorem el projecte del 2017, Procés comunitari i participatiu a Touba Mboul per lluitar contra la pobresa i afavorir la sobirania alimentària, i aconseguim ser seleccionats a la convocatòria de cooperació internacional 2019 de l’Ajuntament de Tarragona i, com a resultat dels bons resultats obtinguts amb aquest projecte, presentem un altre a la convocatòria dels 2021 que vol ampliar l’experiència a escala del districte de Kaël (una mena de delimitació comarcal) que també acaba sent seleccionat.

Això ens permet donar-li un impuls important a aquest 4 programa d’emprenedoria i sobirania alimentaria que havia quedat més fluix, al temps que anar consolidant els darrers anys els altres tres programes; en l’ambit sanitari es manté el personal i s’opté l’informe favorable (pendent publicació al butlletí estatal) per a que l’equipament passi a ser considerat Post de Santé (una mena de CAP, en comptes d’un ambulatori) i, amb això, poder treballar amb més autonomia accions de prevenció i salut pública, desenvolupant les accions previstes al programa de lluita contra l’abandonament escolar (PLAS), així com en la difusió al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre de la nostra manera de treballar i valors que defensem.

Les pròximes entrades les dedicarem a aprofondir amb més detall en aquestes tres etapes de la nostra trajectòria.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s