Desenvolupament econòmic i transformació social: el cooperativisme com a vector de democratització, equitat de gènere i lluita contra el canvi climàtic al districte senegalès de Kaël-.

Al districte de Kaël, dins de la regió central del Senegal de Diourbel, la font principal d’ingressos familiars provenen del conreu i comercialització del cacauet i la síndria. Si bé la terra no és dolenta, el seu ús intensiu tots els anys i manca de nutrients i de descans, comporta una productivitat amb valors decreixents i un rendiment i qualitat del producte inferior al de zones veïnes.

Un ampli segment de la població es mou a una escala d’economia de subsistència, havent de comprar a crèdit les llavors del conreu i aconseguint uns beneficis anuals que no li permeten estalviar i capgirar la situació de la seva explotació.

L’any 2019, vam posar en marxa al municipi de Touba Mboul i amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona el projecte de “Redinamització del cooperativisme al municipi de Touba Mboul per lluitar contra la pobresa i afavorir la sobirania alimentària” per tal d’establir un pla d’acció estratègic pels pròxims anys i crear-ne l’estructura operativa que permetés operativitzar-lo.

Malgrat que en iniciar el procés de mobilització popular hi havia una sensació generalitzada entre la població  que la situació era dolenta i no hi havia opcions de millora sense introduir canvis, a aquesta li costava plantejar alternatives de caràcter més comunitari i entreveure que els resultessin beneficioses.

No obstant això, a banda dels plans d’acció a sis poblacions es posaren en marxa vuit GIE (unitats de producció d’abats local) i es constituí la societat cooperativa de Touba Mboul que, amb més de 500 persones sòcies, és la més gran de la zona i, possiblement, de les més grans del Senegal.

Aquest èxit en la mobilització i auto-organització de la població,  possiblement més que de les accions de sensibilització i bon saber fer de l’Association pour le Devoloppement de Diawré Kouta (la nostra contrapart al projecte) i d’altres entitats locals implicades en la implementació del projecte, s’alimenta de la precarietat de recursos tant dels agents institucionals com dels mateixos productors locals i la necessitat de ser pràctics, és a dir, aconseguir ajuntar els pocs recursos existents de les explotacions familiars i de l’administració i  -amb l’adient assessorament- adquirir insums a millor preu i de major qualitat.

Amb la posada en marxa i ampliació de l’estructura operativa creada,  s’espera tenir una reducció de l’endeutament i –amb les mesures complementàries de millora de la terra- un augment de la productivitat que permeti alleugerir aquesta precària situació, alhora que, en augmentar la fertilitat de la terra amortiguar els efectes del canvi climàtic –reducció i espaiament de les pluges-  a la zona i contribuir a reduir el procés de desertificació.

Ara bé, l’aposta pel monocultiu tradicional del cacauet, tanmateix, pot contribuir a reforçar l’actual estructura productiva i les relacions de poder –la seva comercialització a mans de l’home casat més gran de la casa- reduint el rol de la cooperativa a una mena de proveïdor de llavors a un millor preu i accentuant el rol subaltern de les dones i els més joves, a càrrec d’altres activitats considerades com a complementàries i una ajuda per a l’economia familiar.

Ara bé, desprès de valorar alternatives, augmentar la productivitat del cacauet és l’opció agrària més rentable a l’estació de pluges, així com també allò que atreu l’àmplia base social de la societat cooperativa. Alhora, tothom és conscient que per superar l’actual llindar de precarietat es fonamental disposar al llarg de tot l’any d’altres fonts d’ingressos.

En aquest context, sota el paraigües d’una estructura cooperativa que ja ha estat assumida i integrada pel gruix de la població, volem afavorim l’activació de noves activitats a l’estació seca que, d’una banda, facilitin l’accés a nous recursos econòmics a d’altres segments de població, com ara principalment dones i joves i, d’altra banda, permeti a l’economia familiar recursos al llarg de tot l’any.

A més reduir la pobresa generalitzada a la zona amb la continuïtat i ampliació del projecte volem una transformació –tenint en compte aquests codis culturals- de les relacions que reprodueixen desigualtats estructurals de gènere i, per tant, per aconseguir-lo les dones han d’accedir també a les activitats amb més impacte econòmic i tenir capacitat de decisió en tot allò que té a veure amb la seva gestió.

Les dones actualment són qui gestionen  petits espais -amb arbres i aigua – de regadiu que es destinen a l’economia familiar i a vendre –molt al detall- als mercats locals. El mateix succeeix amb petits animals de corral.

La diversificació de les fonts d’ingressos durant l’estació seca està associada a l’ampliació i optimització d’aquests recursos que aniran a càrrec, principalment, de dones i joves. Així, si bé les persones sòcies ho són pels avantatges que ofereix la cooperativa en el cacauet, existeix un consens en que és necessari que hi hagi activitat tot l’any.

Les dones, així, compten amb la legitimitat de dedicar-se a aquestes activitats, per a les quals es requereixen més coneixements agronòmics i competències tècniques i, a mesura que tinguin més importància en la producció, també de gestió. 

Això ha de permetre que vagin també assumint més pes –quan al nombre de sòcies com en els òrgans de pressa de decisions- en el funcionament de les cooperatives i, amb això també, en el lideratge econòmic i social actualment monopolitzat pels homes.

Som conscients que, malgrat els avenços legislatius i compromisos de les institucions del país vers aquesta equitat de gènere, els discursos tradicionals dels rols de gènere estan molt arrelats, si bé menys entre els i les joves, i per això és més fàcil avançar en aquest segment per aconseguir una igualtat efectiva de drets entre homes i dones.

A l’estació seca, el cultiu del cacauet té molt marge de millora, ara bé son les activitats econòmiques de l’estació seca les que possiblement tenen més marge de creixement i, en aquestes, el protagonisme el tenen joves i dones.

La continuïtat i ampliació del projecte a escala del districte de Kaël, així, no només contribueix a millorar la situació global de les explotacions familiars, sinó que habilita un espai que afavoreix l’ocupació en millors condicions de joves i dones i evolució vers una societat més igualitària en termes de gènere.

Quan als homes joves, durant les pluges ajuden al cultiu del cacauet, però durant l’estació seca, sovint marxen a les ciutats properes a cercar feines habitualment ocasionals i mal remunerades. La diversificació de les fonts d’ingressos, especialment durant l’estació seca, els dona l’opció de quedar-se i així, juntament amb les dones, contribuir no només a millorar i transformar  l’estructura productiva, sinó fer-la també més equitativa en termes socials, de gènere i ecològics.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s