Jornada online: EL COOPERATIVISME COM A ESTRATÈGIA CONTRA LA DES-RURALITZACIÓ EN EL CONTEXT DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA: L’altra cara dels processos de modernització de l’activitat agropecuària al Senegal

El pròxim 25 de març entre les 18:30 i les 20 hores, des de Cooperació Activa al Camp de Tarragona amb la Col·laboració de la CASC i el suport de l’Ajuntament de Tarragona, hem organitzat la jornada“El cooperativisme com a estratègia contra la des-ruralització en el context de la globalització econòmica”  amb la qual volem debatre sobre tres eixos temàtics: la modernització de l’agricultura senegalesa i la seva capitalització a través de la captació d’inversors estrangers, alternatives d’enfortiment de les petites explotacions familiars locals entorn al model cooperativista tot presentant l’exemple del municipi de Touba Mboul amb el qual col·laborem i, en tercer lloc, ficar en valor i debatre sobre el paper que juga la diàspora en el desenvolupament social i econòmic del Senegal i assoliment d’un major grau de justícia social.

  1. La ideologia de la modernització i la venda del camp rural al capital estranger-.

L’agricultura és un sector estratègic del Senegal i la majoria de països del continent africà. Al Senegal ocupa al 52% de la seva població. Malgrat això, les darreres dècades no havia pogut satisfer les seves pròpies necessitats alimentàries, expulsa fora a un percentatge important de la joventut i la seva contribució al PIB nacional ha estat molt discreta.

Vist des d’aquesta perspectiva, modernitzar el sector agro-ramader irromp al discurs governamental com una oportunitat de garantir la pròpia sobirania alimentaria del Senegal i, a més, contribuir al creixement econòmic del país i millorar l’equilibri de la seva balança comercial, retenció dels i les joves al món rural i augment del benestar de la seva població.

Aquest és l’objectiu que han perseguit les polítiques agràries la darrera dècada al Senegal. Per a fer-ho han reduït la importació d’aliments d’alt consum intern augmentant la seva producció, com per exemple, arròs i cebes, així com s’ha afavorit i intensificat el conreu en horticultura al Senegal destinat a l’exportació.


Aquesta modernització del sector ve de la mà d’una capitalització que prové de grans multinacionals de la indústria agroalimentària a qui es facilita l’entrada a través de la creació de societats mixtes i filials senegaleses, així com la captació d’inversors estrangers la qual s’acompanya de mesures de garantia jurídica en la tinença de la terra, fiscalitat suau –amb la creació de zones franques- i la inexistència pràctica d’aranzels a l’exportació, alhora que simplificació i rapidesa dels tràmits per a l’establiment al país de noves empreses i l’exportació de productes peribles.

La intenció és promoure un model d’agro-negoci molt més competitiu i intensiu, front l’actual de caràcter més familiar, tradicional i extensiu, articulant tota la producció local entorn de grans empreses referents que subministren a les explotacions familiars el que necessiten per conrear -llavors, fertilitzants i productes fitosanitaris- i els asseguren la compra de tota la producció, de manera que les explotacions familiars puguin accedir a crèdit i realitzar els canvis necessaris per adequar-se a aquesta modernització del sector agropecuari i optimitzar la seva relació amb el seu partner.

Debatrem, per obrir la jornada, sobre els beneficis i perjudicis d’aquest model de desenvolupament agropecuari al Senegal i l’impacte d’aquest creixement econòmic  sobre la majoria de les petites explotacions agro-ramaderes familiars.

Alhora, atenent a aquest context, explorarem les opcions previstes als programes governamentals per aquestes petites explotacions familiars i alternatives –com ara el cooperativisme- a les quals poden acollir-se per no perdre la seva independència i aconseguir optimitzar el rendiment de les seves explotacions per a garantir uns ingressos dignes.

2. El cooperativisme com a fórmula d’enfortiment del teixit productiu local, capitalització i adaptació als nous contextos globals: L’exemple de Touba Mboul.

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les entitats amb les quals treballem al municipi de Touba Mboul i departament de Mbacke, davant aquest context, hem promogut un procés de reflexió i acció comunitària entre la població que afavoreixi la seva adaptació innovant i definint línies d’acció estratègiques a treballar els pròxims 5 anys, facilitat la seva auto-organització per augmentar la seva operativitat de cara a millorar la seva productivitat i accés a crèdit per a duu a terme les inversions necessàries.

La cristalització d’aquest procés ha estat la creació de 8 GIE locals (unitats de producció)  unides en xarxa a través d’una societat cooperativa que agrupa a més de 500 persones del municipi de Touba Mboul i la definició d’un marc de col·laboració estable entre la cooperativa i famílies que en formen part i els diferents agents especialitzats en l’agricultura de l’administració local, provincial i regional que, a través d’aquesta estructura cooperativa, asseguren que arribin i tinguin un major impacte alguns programes governamentals previstos, principalment, per a la millora de la productivitat del cacauet.

El projecte naixia d’un consens generalitzat entre els actors locals, principalment entre el joves que van ser els seus promotors inicials a través de les entitats que els i les agrupaven, les quals veien necessari introduir canvis en les activitats agropecuàries de la zona, donat el baix rendiment dels cultius tradicionals a causa de l’esgotament de la terra –manca de fertilització i repòs de la terra- i agreujament del condicionants climàtics, amb una concentració de pluges en un període més breu, i la inexistència de gairebé activitat econòmica durant l’estació seca.

Ha estat un procés llarg, que arrencà al desembre del 2019, i amb percepcions diferents -segons la fase del projecte a la qual ens situem- quan a la implicació i participació de la població local al projecte.

El plantejament inicial era trobar alternatives al camp per a que els i les joves no haguessin de marxar fora. En base a això, entitats de joves –amb la coordinació de l’APDDK- van dinamitzar la seva posada en marxa, difonent els objectius que es perseguien entre la població, implicant joves en accions de capacitació per millorar les seves competències i liderar un procés de reflexió i recerca de transformacions dins el sector que permetés millorar la situació.

L’èxit va ser parcial. Si bé hi ha joves que aposten per l’agricultura, entre el gruix dels i les joves amb més preparació opten per d’altres oficis. A això es suma l’escepticisme inicial de la població general fruit d’una molt marcada pobresa de la població local i feble capacitat de capitalització amb rendiments agro-ramaders en minva, així com propostes de partida massa utòpiques –grans explotacions de regadiu- que difícilment es poden portar a terme sense una inversió de capital molt important de la que no es disposa.

Amb tot, el procés participatiu permet un coneixement més detallat de la situació a la zona, alhora que valorar de manera més realista allò que és i no és possible fer. Malauradament trencant sovint amb sortides fàcils, però alhora definint clarament allò que es pot millorar i, poc a poc, a mesura que la cooperativa va creixent, donant l’opció a provar d’altres alternatives, especialment a l’estació seca.

La implicació dels tècnics del ministeri ha estat fonamental, més que pels seus coneixements agronòmics en si mateix, perquè ha contribuït a remarcar que el projecte era una oportunitat molt important per a una millor organització dels petits productors i l’accés a programes governamentals de difícil aplicabilitat per motius pressupostaris i d’accessibilitat.

Alhora, aquest gir vers “millorar allò que tenim” i el suport governamental ha atret a un segment de mitjana edat –que ja han fet del camp la seva opció de futur i tenen allà la seva família- que veu en les propostes que es fan una millora notable de la situació actual; accés a llavors en millors condicions, opció de millorar la fertilitat de la terra i el rendiment de les seves explotacions, diversificació de les fonts d’ingressos durant l’estació seca, etc.   

El resultat ha estat una demanda per part de la majoria de pobles de l’entorn de sumar-se a la societat cooperativa a través de la creació d’unitats de producció local. Això comporta un augment significatiu del nombre de socis, convertint-la en la societat cooperativa més gran de la regió de Diourbel, fet que simplifica i assegura l’aplicabilitat i major impacte dels programes governamentals, alhora que garanteix la capitalització mínima i volum d’activitat necessària per accedir a crèdit i re-invertir en d’altres millores i diversificació de la producció.

El coordinador del projecte i secretari de l’Association pour le Develeppement de Diawré Kouta (contrapart al Senegal), ens parlarà d’aquest trajecte recorregut, un membre d’una de les altres entitats locals implicades al projecte i directiu de la Cooperativa ens introduira en els eixos estratègics sobre els quals es sostindrà la seva activitat els pròxims anys, mentre que  l’alcalde de Touba Mboul –en representació de l’administració- incidirà en com aquesta millor auto-organització de la població contribueix a atreure i facilitar la implementació de projectes governamentals al municipi de Touba Mboul.

3. El rol de la diàspora en el desenvolupament del món rural al Senegal.    

Amb la presencia a Catalunya de més de 30.000 veïns i veïnes originaris del Senegal i noves generacions nascudes a Catalunya, ens trobem amb que –desprès de la marroquina-  la diàspora senegalesa és la segona més nombrosa de fora de la Unió Europea.

Pel que fa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, la ciutat de Salou –a més de la segona ciutat de més de 20000 habitants amb un major percentatge de persones nascudes a l’estranger- és l’únic municipi on el col·lectiu més nombrós no és el que prové del Marroc, sinó subsaharià, Senegalès.

Tant a les comarques tarragonines com a la resta de Catalunya existeix un nombrós i actiu teixit associatiu de la diàspora senegalesa que té per objecte afavorir la inclusió social del col·lectiu a la societat d’acollida, fomentar la defensa dels seus drets civils i ciutadans i establir vincles solidaris entre els pobles i les ciutats catalanes i els seus lloc d’origen al Senegal.

La constitució mateixa de Cooperació Activa al Camp de Tarragona, per part de membres de la diàspora, és un intent per reforçar la capacitat operativa i incidència de la diàspora de les comarques tarragonines a l’hora d’exercir la defensa efectiva dels seus drets i d’implementar de manera més simètrica –front les línies més assistencialistes i donant més protagonisme a les contraparts- projectes que contribueixin a assolir a les poblacions amb les quals es coopera millors condicions de vida i justícia social.

Les polítiques de suport al co-desenvolupament i les entitats que hi treballem des d’aquesta perspectiva, tanmateix, no som moltes ni tenim gaire suport institucional, malgrat ser Senegal un dels principals beneficiaris de la cooperació al desenvolupament tant dels ens locals (Ajuntaments i Fons Català) com de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

En el marc d’aquesta jornada, així, hem volgut reivindicar i ficar en valor el paper destacat que ja actualment té la diàspora senegalesa com a actor polític i econòmic en el desenvolupament del Senegal, alhora que remarcar la importància de fer valdré la seva influencia, a través de la implicació i compromís dels i les membres de la diàspora, per sensibilitzar i treballar al Senegal en favor de la reducció de les diferències quan a justícia social i accés a drets socials bàsics.

Existeixen alguns programes que treballen sobre el mateix col·lectiu, principalment en relació al drets sexuals i reproductius de les dones o el matrimoni forçós, ara bé, es tracta d’accions subsidiàries sovint de matriu assistencialista que reforcen les línies de treball de les grans oenegés toubabs  i programes governamentals que les financïen i no tant d’aquest ús actiu dels i les membres de la diàspora com actors privilegiats de canvi i sensibilització als seus llocs d’origen al Senegal.

D’igual manera, en un context epistemològic on la realitat es construeix de manera compartida, no sembla honest evitar implicar més activament a la diàspora en accions de cooperació que contribueixin a garantir drets socials i reduir les desigualtats socials tot cedint-los més protagonisme a l’hora de dissenyar conjuntament amb les mateixes comunitats locals amb qui es treballa accions de cooperació al desenvolupament, més sensibles a com la població local imagina i va donant forma al seu estil de vida i maneres de guanyar-se la vida.

L’actor que més coneixement té sobre aquesta relació entre co-desenvolupament i diàspora és la Coordinadora d’Associacions senegaleses de Catalunya (CASC) que, des de fa dècades, treballa a Catalunya i el Senegal per posar en valor els coneixements dels i les membres de la diàspora com agents privilegiats a l’hora d’afavorir la inclusió social del col·lectiu senegalès, promoure la seva participació activa en el màxim d’àmbits de la societat catalana i fomentar projectes de co-desenvolupament més sensibles a les necessitats i mirades de la població senegalesa.

A la jornada, Abdou Mawa Ndiaye, ens donarà el seu punt de vista sobre aquesta relació entre co-desenvolupament i diàspora senegalesa a Catalunya, el posicionament i manera de treballar des de la CASC aquest àmbit, així com donarà a conèixer alguns dels projectes que entitats membres han portat a terme.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s