dia mundial de les llengües maternes: taller sobre semblances i diferències entre la diveritat lingüística a l’estat espanyol i senegal

El 21 de febrer de 2021 es commemora el dia mundial de les llengües maternes i Cooperació Activa, gairebé des de la seva creació, ha participat tots els anys en alguna activitat per difondre la importància de les llengües maternes i la diversitat cultural mateixa que comporta.

A les Terres de l’Ebre ho fèiem de la mà de la Biblioteca Joan Sebastià Arbó d’Amposta, que com a espai privilegiat de la cultura, ens semblava l’espai ideal per a ficar en valor les llengües maternes que es parlaven a la ciutat i sovint desconegudes per a la majoria de la ciutadania.

A la ciutat de Salou, malgrat tenir un percentatge d’un 40% de població nascuda a l’estranger, trobem a faltar espais culturals amb aquesta sensibilitat per a ficar en valor la cultura de tothom i acostar la diversitat cultural caracteritza la ciutat a tota la ciutadania.

Malgrat això, cal persistir en la importància d’aquesta diada i estendre la mà al sector cultural que la tingui en compte per a que la cultura assumeixi la seva veritable dimensió democratitzadora i de cohesió social. Tot i que, donat el tarannà apartheid i elitista de l’actual regidoria de cultura i tècnics al front, sembla un llarg camí a recórrer.

Amb les restriccions ocasionades pel COVID-19 tampoc hi havia l’oportunitat de fer-ne gaires experiments ni oferiments, així que hem volgut aquesta edició focalitzar-nos en atendre la importància de valoritzar les llengües maternes i establir equivalències entre la diversitat lingüística al Senegal i a l’estat espanyol.

Habitualment entre els nens i nenes de la diàspora hi ha poca disposició, malgrat ser la llengua vehicular a l’escola, a utilitzar el català en les seves relacions socials quotidianes.

Això respon a que majoritàriament perceben que la llengua franca de comunicació a la ciutat de Salou és el castellà. Un fet que acaba incidint en la seva projecció acadèmica i, per tant, també social i professional.

Una manera de tractar aquesta situació és atenent a com s’entén diversitat lingüística al Senegal, on la llengua oficial és el francès, si bé existeixen fins a 5 llengües oficials reconegudes a la constitució i ser el wòlof –front la llengua francesa, en tant que imposició colonial- la veritable llengua franca de comunicació entre la gran majoria dels i les senegaleses.

La llengua materna té una gran importància identitària al Senegal, sense que això eviti que la població assumeixi com a pràctic que els nens i les nenes s‘escolaritzin en francès, aprenguin àrab entre la majoria musulmana i fer ús –per part dels no parlants d’aquesta llengua- del wòlof en interaccions comercials.

Aleshores, si al seu ADN cultural de la diàspora senegalesa hi ha aquesta enorme tolerància i respecte a la diversitat lingüística perquè trobem entre els nens i les nenes de la diàspora a Salou, més enllà de les imposicions dels sistema educatiu, una mena de rebuig a acceptar el català com a llengua habitual d’ús?. I perquè això no passa tant en d’altres ciutat veïnes?

És obvi que no es tracta d’un tema de competències, sinó més aviat d’identitat i la percepció que el català per a la majoria dels nens i nenes té en aquesta. Una situació que, evidentment, no té a veure exclusivament amb els membres de la diàspora senegalesa sinó amb el conjunt de la societat salouenca i ús que en fa en les seves interaccions del castellà i el català i valor identitari que s’atribueix a la llengua.

Hi haurà qui pensarà que rebuig és una expressió pot acertada, però defineix bé el que succeeix sociològicament. Per això es va treballar, es treballa i treballarà l’ús del català no tant com una imposició, sinó com un camí cap a formar part amb normalitat de la societat salouenca.

Restaurar aquesta tolerència vers la diversitat innata a la diàspora senegalesa i analitzar els factors que dificulten l’ús habitual del català -fora de l’escola- entre els nens i nenes de la diàspora el veiem també com una manera trencar fronteres i fomentar una major cohesió social.

Una dimensió d’integració que respecta totes les llengües amb les que conviu i l’ús que cadascú decideixi fer-ne, però evitant aquesta lectura de rebuig que atempta contra la cohesió social i el fet de formar part d’una mateixa societat que es caracteritza per la seva diversitat cultural i lingüística.

Això no treu que aquest “rebuig a la diversitat lingüística i cultural” continui arrelat a la societat majoritaria salouenca, però sense que contaminar als nens i les nenes de la diàspora, anteposant el respecte, la tolerància i, perquè no, amor a la diversitat per sobre d’aquest rebuig i odi que caracteritza majoriatament la societat salouenca.

Published by

COOPERACIÓ ACTIVA CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre agrupa principalment a persones arribades amb la immigració a les comarques tarragonines i a professionals relacionats amb els nostres àmbits d’actuació: sanitat, educació, bona governança, sobirania alimentaria i empreneduria, quant als nostres programes de cooperació internacional, i experts en mediació, estrangeria, drets humans i acollida lingüística en els d’acció social i interculturalitat. Volem facilitar, a través del suport a entitats veïnals i compromís d’aquestes amb mesures transformadores vers la igualtat de gènere, l’accés a drets bàsics i pressionar i recordar a les administracions la seva obligació de ficar tots els mitjans possibles per a garantir-los. Creiem que tothom pot aportar quelcom per a millorar el seu entorn i que la base per a fer-ho és l’auto-organització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s