Que prenguem consciencia que amb les nostres accions podem canviar la deriva del món que ens envolta és el primer pas per a que mirem de trobar alternatives i ajuntar-nos amb d’altres persones amb qui compartim aquesta voluntat de no voler-nos resignar a ser passius consumidors d’experiències generades per un sistema de valors que fomenta desigualtat i injustícia.
L’àmbit de la solidaritat al que es dedica la nostra entitat no és aliena a aquest consum d’experiències i les seves tretes per arribar també al cor dels qui veiem que respecte i tracte digne envers totes les persones i el planeta mateix i consum caminen en direccions oposades. Però sovint entrem en les mateixes estratègies que aquest nou capitalisme global cercant l’impacte mediàtic, el vídeo viral, la noticia que marqui tendència i pugui ser compartida per milers, milions d’usuaris de les xarxes socials.
Com a entitat apostem per l’autoorganització dels col·lectius amb els que treballem, tant a la demarcació de les comarques tarragonines, com a les poblacions del Senegal amb les quals cooperem a través de l’impuls i creació d’entitats veïnals locals. Prendre consciencia i autoorganitzar-nos a nivell local per mirar d’incidir en el nostre entorn immediat creiem que és el camí.
Per això, fer el 3 de desembre una xerrada sobre l’anomena crisi dels refugiats al Centre Social lo Maset, en el marc d’una jornada solidaria, ha estat un honor, i un luxe poder compartir una estona amb un grup de gent jove que, des de fa quatre anys, ha recuperat un espai del municipi per a donar-li un ús social i fer del lleure també acció crítica i sensibilització per canviar –començant pel seu poble- el món que l’envolta.
A les nostres xerrades no donem gaire més informació que la que podem trobar amb facilitat a internet i/o la premsa, i no escapa a ningú que el tancament de fronteres aboca al sofriment i la mort a milions de persones, així com també que la U.E. està vulnerant la seva pròpia legislació en matèria de dret d’asil i compromisos assumits en defensa dels drets humans.
Més enllà d’això, és important que a nivell local persones com aquest cas de Deltebre vulguin mostrar el seu rebuig a com s’està gestionant la situació a nivell estatal i de la Unió Europea, i alhora incideixin en reflexionar i plantejar-se que poden fer –en aquest cas des de de Deltebre- per contribuir a millorar aquesta situació.
Creiem que el camí per capgirar l’actual “crisi del refugiats” seria l’aparició de milers d’iniciatives a municipis mitjans i petits amb grups autoorganitzats que manifestin el seu compromís en acollir-ne i acompanyar en el seu procés d’acollida a persones refugiades. Coordinar-nos i unir esforços és fonamental, però la veritable pressió per a produir un canvi substancial ha de venir d’un massiu rebuig a les polítiques migratòries vigents i vulneració del dret d’asil.
La generalitat de Catalunya, juntament amb les entitats habilitades en matèria d’acollida de refugiats, han fet els deures en allò que estava al seu abast –polítiques d’acollida de persones immigrades i refugiades per a les que té competències- habilitant-se 1200 places que permetrien acollir-ne a Catalunya en un parell d’anys les 5000 persones compromeses al setembre del 2015.
COOPERACIÓ ACTIVA 
Published by